Fòrum de la Colònia (Tarragona)

Comencem la segona setmana de col·legi després de la rentrée amb les piles carregades per afrontar el darrer any de l’escola maternal de Ciutat de Valls pel Martí i pel Sergi.

Els nens estan feliços amb les seves respectives classes de Grande Section i de retrobar-se amb els altres nens i nenes.

Mentrestant, com a enamorats de la capital tarraconense i per acomiadar-nos-en fins l’any vinent, vull recordar una tarda ben simpàtica que vam passar tots cinc, sota un sol de mil dimonis, el mes passat, per aquells carrers plens de sorpreses.

A la Plaça Corsini vam descobrir el Mercat Central en procés de reforma.

L’edifici modernista gegant de principis del segle XX està totalment buit i, en forma d’esquelet es poden apreciar perfectament les façanes antigues de pedra i sobretot les extraordinàries estructures de ferro que ho envolten tot com un paquet de regal.

Semblava evident. Una veïna ens va explicar que les obres de reforma del mercat són descomunals amb un parell de plantes d’aparcaments soterranis etc. i que en general tothom estava molt inquiet de que aquesta obra se’ls hi havia escapat de les mans pel temps que duraria i pels diners que al final costaria.

Bé doncs, passejant més avall per aquella zona ens vam trobar, al mig, en un espai força gran i desert d’edificis moderns, un fòrum romà.

Allà hi vam berenar i vam poder gaudir d’una tranquil·litat molt especial enmig d’aquelles quatre pedres (o la Marta) que en més d’una ocasió van (va) aconseguir excitar la curiositat dels nens.

Comparant una mica els dos indrets és curiós com pot ser que puguem fotre enlaire els uns (el mercat) i en canvi puguem ser tan escropulosos en la conservació dels altres, com un fòrum datat de l’any 30 aC del qual es conserva ben poca cosa; una reconstrucció d’unes ruïnes.

Misteris d’aquesta ciutat!

P1020587

La meva petita família on diria que és el Martí que no sembla gaire impressionat per l’espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana (pas plus que moi…). Això sí, l’entrepà que ens va preparar la Marta per berenar estava boníssim!

En el dia en què som: Per Molts Anys Marta!

See you soon!

P1020718

P1020811

P1020425

P1020580

Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou

P1020515

Una bona manera de combatre la forta calor del migdia i la molta gent del diumenge que arreplega la Costa Dorada és anar a visitar el Castell d’Escornalbou.

Aquesta construcció situada a 650 metres d’altitud i a prop del litoral és l’indret perfecte per interessar a tota la família sobre la història d’un monestir fortificat i de la vida del diplomàtic a partir de principis del segle XX: Eduard Toda.

La visita guiada de l’edifici (més d’una hora) ens va permetre viatjar als orígens del Castell amb la constància d’unes vistes espectaculars i aèries de la costa i de la comarca.

Entrada + visita guiada, família nombrosa: 5,36 €.

Pròxima visita: la Cartoixa d’Escaladei.

P1020461

Amics de Toulouse

O. Tourisme L'Entrecôte Llibreria Mairie de Toulouse

Unes imatges valen més que mil paraules.

1. Tolosa saludable:

Primer la Marta i després jo, els dies 15 i 16/06/13, hem fet un recorregut, corrent, a primera hora del matí, d’aproximadament uns 40 minuts i pel centre de la vila:

23 Rue Bayard, Rue d’Alzace Lorraine, Pl. Esquirol, Rue du Languedoc, Place du Salin, Palais de Justice, Av. Maurice Hauriou, Quai de Tournis (La Garonne), Pont Neuf (anada i tornada), Quai de la Daurade, Quai Lucien Lombard, Rue Valade, Pl. Saint Sernin, Rue du Taur, Pl. du Capitole, Wilson, Rue Bayard.

Et la boucle est bouclée!

El centre de la ciutat es troba en unes diferents fases de convertir-se en una zona peatonal geganta.

2.- Tolosa i els més petits:

L’encant dels carrerons cèntrics i roses, el metro súper modern i lloc d’art, el Museum i el Jardin des Plantes, el Jardin Japonais són els llocs que vam visitar i on els nens van gaudir plenament.

3.- Tolosa gastronòmica:

No vaig poder evitar de fer una parada a l’Entrecôte, mania meva!

Al carrer Bayard, on es trobava el nostre allotjament, vam descobrir una pastisseria, d’aquestes artesanes, es diu “Au Poussin Rose”. Vaig poder reconciliar-me amb el choux à la crème i el seu toc imprescindible de rom.

El mateix carrer va satisfer a tota la família amb les seves excel·lents especialitats de sushi.

L’allotjament: ideal, un apartament tot equipat, amb SPA, molt ben situat: es diu Privilège Appart-Hôtel Clément Ader.

Repetirem, segur!

L’Amfiteatre de Tarragona

Ahir a la tarda sota un sol de justícia i amb la influència del mediterrani la nostra imaginació es va transportar al segle I dC.

Vam estar passejant tots cinc per les grades i l’arena de l’amfiteatre de l’antiga Tàrraco on estava dedicat als espectacles amb vessament de sang, com les lluites de parelles de gladiadors etc.

L’edificació romana s’ha convertit a partir de les tasques de recuperació i de restauració iniciades a la dècada dels anys cinquanta del segle XX en un lloc molt agradable per visitar i amb unes vistes excepcionals al mar.

Han tancat recentment al públic la visita per una zona d’accès a la fossa perquè les vibracions del tren de rodalies que passa just al costat (més de 100 anys) han debilitat un troç d’estructura romana i ho estan resolent actualment…

Per cert, a la foto d’aquí sota es percep la línia aèria d’alimentació que transmet l’energia elèctrica al tren.

Saps trobar-la?

La nostra primera entrada per família nombrosa: 3,25 €.

amfiteatre

Los números de 2012

Los duendes de las estadísticas de WordPress.com prepararon un informe sobre el año 2012 de este blog.

Aquí hay un extracto:

4,329 films were submitted to the 2012 Cannes Film Festival. This blog had 21.000 views in 2012. If each view were a film, this blog would power 5 Film Festivals

Haz click para ver el reporte completo.

Suzuki GSR 600, a tota prova

Durant aquestes vacances a la platja he tingut l’ocasió de provar una meravella de les dues rodes, la Suzuki GSR 600.

El Sergio, el nostre simpatiquíssim veí i amic de la terrassa d’enfront és el culpable de fer-me descobrir una estupenda moto de carretera lleugera, molt ràpida i segura.

Un dia, a la tarda vam estendre l’experiència per la carretera de Salou-Altafulla que va passar per diverses variants que uneixen els dos punts. Vam totalitzar uns 80 km.

Equipada amb un motor de 4 temps, 4 cilindres, 600 cc, amb una potència de 98 cv, 6 velocitats, 180 kg i uns penumàtics espectaculars la motocicleta es converteix automàticament en una autèntica bomba de l’asfalt.

Al darrera i amb la meva petita experiència amb les motos “enduro” de gran cilindrada he de dir que la posició potser més estirada i sense el “top case” fan que la sensació de comoditat sigui molt diferent potser més baixa.

En canvi al davant, de pilot, la màquina essent força baixa i amb un pes només de 180 kg, posició més aviat vertical, la impressió incial de comoditat és sorprenentment altíssima per la idea que jo m’havia fet de les motos d’aquesta categoria.

És una moto fàcil de pilotar, flexible gràcies en gran part al canvi de marxes.

El motor ronca com un tro llarg i demana a crits moviments veloços.

També em va semblar espectacular la gran adherència d’aquest vehicle.

En definitiva ara entenc perquè el Sergio està tan orgullós de la seva moto que sempre té neta com una patena.

Però l’experiència de veritat, més tranquil·la és la d’haver conegut el Sergio fa quasi dos anys perquè és una persona amb un caràcter tan afable amb un somriure d’orella a orella que fent cada dia la xerrada amb ell uns minuts des de les nostres terrasses, o fent una estona unes cerveses al bar del costat el trobament sempre es converteix en un moment molt entranyable.

Muchos recuerdos familia y amigo, un beso gigante para Claudia y hasta pronto!

Esperant l’obertura de la barrera del pas a nivell de Salou, alçada c/ Barcelona, mitjans d’agost 2012

%d bloggers like this: