Pop Art para niños: Warhol

P1010434

Sin duda, ¡el Pop art es para niños!

Sus formas fáciles y divertidas así como sus contenidos pueden ser captados sin dificultad por los más pequeños de la casa.

Ayer, día de nieve y lluvia, nos inspiramos del pionero Andy Warhol.

Visto el éxito, las venideras tardes de primavera que se resisten a llegar serán de lo más divertidas.

Probaremos técnicas de Keith Haring, Roy Lichtenstein, colores vivos, provocadores, chillones…

Al mal tiempo…

“El Arte Pop fue la manifestación plástica de una cultura caracterizada por la tecnología, la democracia, la moda y el consumo, donde los objetos dejan de ser únicos para producirse en serie”

Hay cosas que no pasa de moda.

Anuncis

Los números de 2012

Los duendes de las estadísticas de WordPress.com prepararon un informe sobre el año 2012 de este blog.

Aquí hay un extracto:

4,329 films were submitted to the 2012 Cannes Film Festival. This blog had 21.000 views in 2012. If each view were a film, this blog would power 5 Film Festivals

Haz click para ver el reporte completo.

Ramón Barnadas i Fàbrega, protagonista de la pintura catalana del segle XX

 “Barnadas es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot dirigida aleshores per Iu Pascual. No només el mestratge de Pascual marcà l’evolució del jove pintor. L’entorn artístic, amb la intensa presència de l’escola olotina de paisatge, i sobretot la influència de l’obra de Vayreda, feren de Barnadas un pintor bàsicament identificat amb la vila d’Olot, i sobretot amb el gènere pictòric del paisatge (malgrat que també féu incursions en la natura morta i la figura).

 Ja l’any 1929 presentà la primera exposició individual a les Galeries Laietanes de Barcelona, el 1930 a la Sala Vayreda d’Olot i el 1932 a les Galeries Costa de Mallorca. Poc després, el 1935, inicià la seva tasca com a professor de l’Escola de Belles Arts d’Olot; mentrestant, Barnadas no deixà de celebrar exposicions tant a Barcelona com a la seva vila nadiua.

 Fins al 1940, aproximadament, Barnadas, un artista que sap captar extraordinàriament la natura, treballà en una línia que podríem considerar continuadora de la manera tradicional de l’escola olotina. La seva obra es caracteritza per un gran equilibri compositiu, el la qual els contrastos i el color són els que aconsegueixen expressar el paisatge. Treballa sobretot amb les gammes dels verds, els blaus i els colors terra, que es concreten en petits tocs de colors en els primers plans i amb pinzellades més llises en els segons.

 Un viatge pel nord d’Àfrica l’any 1940 el posà en contacte amb un paisatge diferent, uns costums diferents i una extraordinària varietat de colors i llum. Això enriquí la seva obra, que esdevingué suau i sensual, i que adquirí algunes característiques molt particulars que l’allunyaren de l’escola d’Olot. La seva producció palesa des d’aleshores una personalitat més marcada i una factura més directa, que simplifica tot allò que resulta anecdòtic i superflu.

 Aquesta evolució continua els anys seixanta, per deixar pas a una obra cada cop més expressionista a mesura que passen els anys. La importància del cromatisme i la riquesa del tractament lumínic continuaran essent-ne les característiques més destacades, però també s’observa un tractament de l’obra més lliure, que fuig del dibuix, de la rigidesa i delimita menys les formes, com també les pinzellades més soltes, més espontànies. Durant aquests anys continua celebrant exposicions a la Sala Barcino de Barcelona (1941, 1943), a Zuric (1951), a la Galeria Costa de Palma de Mallorca (1969); a la dècada dels setanta exposà a les Galerías Españolas i a la Sala Nonell de Barcelona, on presentà una producció integrada per paisaitges d’Olot i la Costa Brava, amb una peculiar relació que estableix entre llum i color, i també amb la temàtica de la figura. L’any 1969 va rebre el premi Ricardo Portabella.”

Font: “La Pintura Catalana, Els Protagonistes dels Segles XIX i XX, Biografies”, (Joan-Ramon Triadó, Rosa Maria Subirana, Elena Calvo, Sílvia Canalda, Judith Montserrat) SKIRA, Carroggio, S.A. De Ediciones

Més informació en aquest bloc sobre l’artista olotí: Ramón Barnadas.

Mostra de pintura catalana a Escaldes-Engordany

“Picasso i la pintura moderna” al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, fins al 25.02.12, gratuït.

Foto e-e2011.ad

Tenir gairebé al costat de casa la possibilitat de gaudir d’uns quants quadres dels principals pintors dels moviments artístics catalans dels voltants dels anys 1900 és una petita meravella.

El centre presenta una vintena de teles signades per artistes com Ramon Casas, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Joaquim Vayreda, Isidre Nonell i Pere Daura.

Ens vam permetre el luxe de deambular per la sala d’exposició buida de gent, fent vàries vegades el recorregut amb un silenci absolut i amb unes ganes d’absorbir l’art.

Vam intentar impregnar-nos al màxim de la destresa d’aquells artistes excepcionals i penso que ho vam aconseguir. Són moments de la vida molt agradables.

La xata, Isidre Nonell, 1906, Oli sobre tela 50×60,5, Museu de Montserrat

Aquesta pintura ens va cridar molt l’atenció per la combinació d’una certa expressió geomètrica i pel misteri de la invasió d’una cosa fosca. Simplement magnífica.

Ens van explicar que a Nonell l’apassionava pintar les xicotes més belles. En aquella època destacaven molt les gitanes, morenes amb el nas xato. La tela porta el nom de la xata perquè en aquest cas, la figura no té el nas curt i aplanat com comentava.

Sortida de la lluna, Joaquim Vayreda, 1883

El paisatge del pintor olotí és impressionant, amb una llum molt particular. És la primera vegada que veig l’obra amb viu. Lirisme assegurat.

Pel pont de la Puríssima, a l’avinguda Carlemany plena de gom a gom també hi han illots de tranquil·litat on l’ànima pot evadir-se.

Prova d’anar-hi, no hi perds res!

Magnífic quadre de Pere Gussinyé a la venda

Pere Gussinyé Gironella (Olot, Girona, 1890-1980)

Tema: “Paisatge rural”

Firmat en l’angle inferior esquerre. Firmat al darrera.

Tècnica: Oli sobre tela

Mida de la tela 81 x 65 cm (25)

Mida del quadre amb el marc 107 x 91 cm

Gussinyé exterioritza la seva sensibilitat amb aquests fèrtils matissos salmó. Ens lliura els secrets malenconiosos d’un paisatge bucòlic. En aquesta ocasió, l’artista representa delicadament uns prats de la Moixina dominats al capdamunt per la serra de Santa Magdalena.

En Pere Gussinyé, mitjançant la seva pinzellada alegre, ha assolit una vegada més una resolució molt interessant i profitosa.

“Pere Gussinyé, passarà a la història de l’art del nostre país, com un artista intensament olotí que ha fet un art que es pot llegir amb totes les llengües del món. Aquesta és l’autèntica dimensió universal de l’art.” Domènec Moli 1978

La tela i la pintura es troben en un molt bon estat de conservació. I, el marc que envolta el quadre és nou.

Les persones que estiguin interessades per visitar el quadre i negociar-lo poden contactar-me (Albert) al telèfon número (00376) 808090 o bé per correu electrònic: info1826ad@gmail.com

Més informació sobre el pintor i la seva obra:

“Pere Gussinyé inició su formación en la Escuela de Bellas Artes de Olot, donde fue discípulo de Josep Berga i Boix. Posteriormente completó sus estudios junto al pintor Ignasi Mallol y en el Círculo Artístico de Sant Lluc, en Barcelona.

Al margen de su participación en las Exposiciones Nacionales de Madrid y Barcelona, así como en otras de ámbito internacional en las que resultó premiado repetidas veces, Gussinyé expuso periódicamente en la Sala Gaspar de Barcelona, en Olot, Valencia, Madrid y otras ciudades españolas. En 1975 le fue dedicada una exposición homenaje en la sala Francesc Armengol de Olot, y en 1979 se celebró en la Jaimes de Barcelona la que había de ser su última exposición en vida. Su obra arranca de la tradición paisajística olotina para, lejos de estancarse en el bucolismo ochocentista de Berga y Vayreda, evoluciona incesantemente incorporando elementos postimpresionistas y factores de renovación, como la autonomía expresiva del color “fauve”, el sentido constructivo y sintético de Cézanne, etc.

Además del paisaje, centro fundamental de su obra, Gussinyé trabajó el retrato y la figura, asuntos en los que domina igualmente su lenguaje de pincelada alegre y sentido áspero y recortado del dibujo. El suyo es un estilo atento a los valores plásticos y contrario a todo amaneramiento o concesión comercial. Fue premiado en los Salones de otoño de Madrid de 1943 y 1946 y en la Nacional de Barcelona de 1944. Ese mismo año fue distinguido con el Premio de Pintura del Ministerio de Educación Nacional.”

Més informació en aquest bloc sobre aquest artista olotí:

Pere Gussinyé i Gironella. Capítol 1

Pere Gussinyé i Gironella. Capítol 2

Pere Gussinyé i Gironella. Capítol 3

Pere Gussinyé i Gironella. Capítol 4

Ramón Barnadas

ramonbarnadas

Fotografia de la Fundació Caixa Girona

La galeria d’art Les Voltes (Sant Tomàs 4, Olot) va presentar del 20 de desembre del 2008 al 22 de gener del 2009 una selecció d’una quinzena d’olis sobre tela amb motiu del centenari d’un dels pintors olotins més representatius de la generació d’artistes catalans formats als anys vint i trenta del segle passat: Ramón Barnadas (1909-1981).

Una reflexió sobre aquesta mostra m’ha fet reforçar la idea de que aquest artista és inconfusible perquè la seva obra esbotza increïblement aquells convencionalismes més remots. La densa i lluminosa carrera d’aquest pintor destaca per la seva impàvida habilitat de rebolcar-se en la disbauxa perspectivista d’entendre la pintura més enllà de les lliçons, del realisme i de l’impressionisme. Barnadas forma part de l’avantguarda evolucionista indiscutible de la pintura a Catalunya. Barnadas es capaç de marcar el seu propi llenguatge paisatgístic buscant i assolint desesperadament nous conceptes pictòrics. Pretén doncs, en el fons, resoldre les eternes paradoxes de la cançoneta artística identificadora.

L’experiència personal d’en Barnadas dominada per l’exaltació de la simplificació i sobretot de la necessitat de pintar diversos àmbits temàtics com el paisatge, la figura humana, els animals, la natura morta, les famílies gitanes i els banyistes simultanieja amb un inimitable talent. A principis de l’any 2006, el centre cultural la Fontana d’Or a Girona va acollir una exposició homenatge (25 anys del decés) de l’obra de Ramón Barnadas aplegant unes quaranta teles d’aquest artista representatives dels seus gèneres.

En Barnadas va pintar força temps a Barcelona on la seva obra ha sigut sempre molt ben acollida i és per això que les seves teles són habituals a les principals galeries d’art de la ciutat comtal. En definitiva, Ramón Barnadas és un pintor prestigiós apreciat a arreu.

imgp4449

 

Aquest quadre reflecteix un paisatge rural que el pintor va realitzar durant el seu darrer any de vida. Extraordinari!

Més informació:

Ramón Barnadas: Pintor precoz, con diez años ingresa en la Escuela de Bellas Artes de Olot, y debuta individualmente en 1929, en las Galerías Layetanas de Barcelona. Tan sólo seis años después es nombrado profesor de la Escuela de Bellas Artes de su ciudad natal. Expuso su obra en España, México y Suiza, y obtuvo primeros premios en la Exposición Nacional de Madrid y la Internacional de Palamós, el premio nacional de paisaje de la Fundación Estrada y el premio Ricardo Portabella. Barnadas, con su estilo esbozado, fue más allá de las lecciones aprendidas del realismo y el impresionismo, llegando a formar parte de la vanguardia evolucionista de la Cataluña del momento. Este pintor fue capaz de marcar su propio lenguaje paisajístico, buscando y asumiendo nuevos conceptos pictóricos. No obstante, su obra también abarca la figura humana, los temas de animales, las naturalezas muertas, las familias gitanas y los bañistas, plasmados con el mismo inimitable talento apreciable en sus paisajes. A lo largo de su carrera Barnadas mostró su obra en diversas exposiciones, destacando las celebradas en las Galerías Layetanas en 1927 y 1928, y en la Sala Barcino en 1933, 1924, 1935 y 1936, ambas en Barcelona. Asimismo, fue galardonado con el primer premio de acuarela del IX Concurso Provincial de Arte, organizado por la Diputación de Gerona, por su obra “Gallinas”. Ya tras su muerte su obra siguió mostrándose al público; en 2006 el centro cultural Fontana d’Or de Gerona acogió una exposición retrospectiva dedicada a este autor, con motivo del veinticinco aniversario de su muerte, y ese mismo año se le dedicó otra exposición, organizada por la Caixa de Girona. Entre diciembre de 2008 y enero de 2009 la galería Les Voltes de Olot presentó una selección de sus obras con motivo del centenario de su nacimiento. Actualmente cuenta con dos calles con su nombre, una en su Olot natal y otra en la ciudad de Gerona. (Font: setdart.com)

Pere Gussinyé i Gironella, paisatgista català. Capítol 4

Epíleg

imgp4025

 

Em disgusta de vegades experimentar l’immutable presència de les interminables formules d’expressió manejades pels comunicants externs. Aquestes paraules són la manifestació d’uns pensaments reduïts a la frivolitat d’uns quants crítics practicants. Una mena d’efervescent virginitat intel·lectual que està lligada amb una sorprenent capacitat destructora o d’elevació o simplement fictícia, en la perpètua recerca d’una temptativa d’egoisme absolut.

L’art est le plus beau des mensonges” (Claude Debussy)

“En el 1969, s’inicia un autèntic “boom” artístic en el món enter i Olot se’n fa ressò d’una manera impressionant. Arriba un moment en que aquesta ciutat es converteix en una manera de meca artística que arriba a tenir set galeries obertes, més de cent pintors practicants i un volum de vendes veritablement espaterrant. Els adquirits són norma en totes les exposicions i especialment en les dels pintors d’Olot”

– Això és una bogeria. La gent compra sense to ni so. Els diners ho malegen tot. L’art és quelcom més que això…- ens dirà en Gussinyé que segueix tenint l’art una opinió pura i absolutament deslligada de tota mena de tripijoc (4).

A fora, sembla que si hi anem ens hi trobarem, els eterns pertorbadors artístics i potser algunes vegades autèntica passió. Vés a saber la veritat! A dins, cada vegada més es troba a faltar aquella pintura talentosa, singular, humil i treballotejada. I és així!

Mentrestant, el que compta és el lapse de temps en admiració inconcussa davant d’un quadre.

  • A punta de dia, amb la llum de l’alba i alacaigut admiro una i altra vegada una pintura que m’enamora, de grans dimensions (81×65) del cèlebre pintor olotí. La tela empresona un paisatge rural on la gama de colors pàl·lids salmonats prefigura un dia d’hivern fred i húmic. El primer pla del paisatge reprodueix infatigablement la complexitat dels tons d’un prat informe, plausiblement de la Moixina, on neix un camí tortuós de cabres que s’obre transversalment cap a la llunyària.
  • – “Oh, retrobo a l’esquerra l’arbre tort, esguerrat…!”
  • Al mig, s’entreveu un mas latent darrera d’uns pallers irregularment disposats. En el darrer pla, el pintor acaba amb la senzillesa del relleu jacent de la serra de Santa Magdalena. És magnífic perdre’s davant l’admirable, prestigiosa i esgotadora sobrietat amb la qual l’artista desperta el meu gust. Tot plegat cobert amb un cel que exterioritza una sensibilitat fèrtil en matisos que em deixen amb la sagacitat d’unes clarianes anunciadores.
  • El punt àlgid de l’activitat del pintor eixeix amb la subtil i arriscada representació d’una boirina inassolible.

El particular lirisme, una inquietud innata i la gran delicadesa d’en Gussinyé fan de la seva obra, una perspectiva idíl·lica en perpètua superació, romanticisme i eterna placidesa.

Els nens s’adormiren en havent mamat i un servidor pasturant per la llum malenconiosa d’aquests horitzons encelats…

Bibliografia sumària:

4.- Acotacions per una biografia de Pere Gussinyé, de Domènec Moli, Barcelona, Juny 1978

%d bloggers like this: