Vertente

P1050522_2

L’Arengada

Avui.

Sopar especial.

Arengada acabada de cagar, pel tió de Nadal de la classe de català de l’escola dels nens.

Aquesta olor salada ben particular em recorda quan era petit.

Només ens agradava al meu pare i a mi per acompanyar, molt ocasionalment, un plat de verdura o pa amb tomàquet.

El meu pare es menjava el llom i a mi em donava tot el tros de la cua.

També, el meu oncle, Valentí, que en pau descansi, li agradaven deixant-les macerar tot un dia amb oli d’oliva.

La preparació és molt fàcil:

Amb l’ajuda d’una porta de la casa, aixafar l’arengada ben protegida per no fer pudor i llavors les escames surten fàcilment. I fora el cap, les tripes i la feina llesta!

Bon profit i bones festes!

Gràcies Sergi, ets molt llest!

P1050519

Brockley Brewery, cervesa londinenca

L’Emily ens ha acompanyat aquest estiu a la platja.

I no us podeu imaginar com d’enriquidores són aquestes experiències!

Thank you and see you very soon…

P1040655

http://brockleybrewery.co.uk/home/

Enciams de font

P1030982

De petit, cada any, en aquest època quan fon la neu, el meu pare i jo anàvem a buscar enciams de font.

Es troben enmig d’alguns petits rius d’alta muntanya.

És divertit plegar-ne i sobretot és excel·lent menjar amb pa una bona amanida d’aquesta planta comestible típica d’aquest país.

La seva preparació no té cap secret; una mica d’all tendre, vinagre bo i oli d’oliva i, tot plegat s’ha de deixar macerar una estona abans per suavitzar l’aspror.

Per cert plegar aquests enciams és tot una aventura perquè les fonts es troben en una superfície molt inclinada i sobretot perquè les zones on se’n troben estan molt poblades de tora blava que és una planta semblant i molt verinosa.

Ahir el meu pare em va fer una gran sorpresa portant-me una bona bossa plena d’aquesta menja, habitual en els plats dels nostres avantpassats.

Gràcies papa!

L’excel·lència dels vins de Bordeaux i de Bourgogne

Per Carnaval, aquest any no m’he disfressat.

Enguany no m’he transformat en aquell horrible vampir, terrorífic, àvid i nocturn amb la capa negra llarga arrossegant una cadena, dissimulant l’abundant cabellera fosca amb el barret de natació de làtex blanc, la cara completament pintada de blanc i amb unes lentícules també del mateix color, blanc.

No m’atreu la sang i com que l’habit ne fait pas le moine en pocs dies he xuclat a plaer vint referències excepcionals de vi.

En aquest període de divertiments que precedeix l’austeritat de la quaresma he tingut l’agradable sensació de poder accedir en un espai de temps privilegiat al món fascinant de l’enologia gràcies a la generositat d’uns amics.

A Andorra aquests fenomens extraordinaris també són possibles sense forçosament l’ajuda de la influència de les fases lunars.

Més enllà de les rivalitats comercials de les dues regions vinícoles franceses d’una enorme reputació, el fascinant discurs dels dos experts representants se centraven en un immens coneixement dels seus productes, molta passió i alhora ho posaven de manifest amb una exemplar humilitat.

He de confessar que davant de les exclusives ampolles, en forma més aviat d’objectes de luxe que es van obrir davant meu és molt difícil mantenir un mínim de modèstia perquè aquesta simple publicació m’ho impedeix.

Per això només em permetré de recordar alguna anècdota.

Una vegada endinsat en el tast de vins Baron Philippe de Rothschild vaig gaudir molt per exemple aconseguint apreciar d’una banda l’elegància llenyosa, potent i vibrant de la denominació Mouton Cadet Edició Vintage 2011 i de l’altra el color robí, viu i profund més rodó, més sedós i molt fruitat, amb l’omnipresència del sol, concretament del terroir xilè a través del millésime 2011, Escudo Rojo.

Amb la copa de vi a la mà de Le Petit Mouton de Mouton Rothschild, Second Vin de Château Mouton Rothschild, AOC Pauillac, Millésime 2009 es pot apreciar alguna cosa especial, potser el súmmum de l’elegància.

La gran professionalitat va fer possible aquest tast de tretze referències, una situació d’una rara excepcionalitat.

petitmouton09-750x750

Tres dies més tard, el tast va concentrar el descobriment de set vins de Bourgogne amb la degustació d’una majoria de vins blancs a base de raïm chardonnay i aligoté.

El presentador tenia una formació d’enòleg la qual cosa va aportar una experiència molt exhaustiva sobre les interessants i diferents etapes de la fabricació del vi.

Vam tastar excel·lents vins amb unes finors, concentracions i complexitats molt diverses.

Els amics al costat dels espetecs de la llar de foc, una plata increïble de formatges, un foie gras gegant i l’emoció transmesa amb llengua francesa sobre el bon vi van deixar en un darrer pla la rua dels carrers cèntrics de la ciutat.288101

Un diumenge de febrer

P1030666Després d’una tarda ben assolellada a la pista d’esquí amb els nens ens agrada encendre la xemeneia i fer alguna cosa a la llar de foc.

Avui hem cuit un parell de pits de pollastre i unes costelles de xai a la brasa.

També hem escalivat dos pebrots vermells.

Copeta de vi negre pel papa.

Quiet Leo, que em faràs caure el portàtil!

I, a la llum de les flames estem entonant alguna cançó, unes endevinalles.

Lundi 24 février: je mets une casquette, chapeau…

Martí i Sergi, de pallasso i de pirata respectivament.

Bona setmana prèvia de Carnaval!

L’eriçó de mar

Aquest migdia quan hem arribat de l’escola amb els nens a casa per dinar, la Marta tenia preparada una magnífica sorpresa per a nosaltres en forma de dues coses rodones, negres amb unes punxes gruixudes al·lucinants.

La reacció barrejada d’admiració per una cosa tan rara i desconeguda i alhora d’una certa inquietud per les puntes ha fet que la manipulació amb les nostres sis mans ha estat molt cautelosa.

El Xavi, el peixater, li ha explicat que ara és una bona temporada per menjar eriçons. La Marta s’ha deixat aconsellar per la manera de com s’havien d’obrir les closques d’aquests animals tan extraordinaris i a l’interior del què exactament es podia consumir. Una vegada oberta i neta s’aprecia una substància comestible viscosa de color taronja en forma d’estrella.

Quina cosa més curiosa i exquisida!

Els nens l’han provada però amb uns efectes poc entusiastes.

A la primera li he posat amb una gota de vinagre i una gota d’oli d’oliva.

He gaudit més amb la segona, natural, per poder experimentar exactament la realitat d’un gust nou, engrescador i diferent.

2 eriçons

%d bloggers like this: