Marató dels cims

  • 42,5 km amb 3.000 m de desnivell positiu i de desnivell negatiu
  • Sortida del centre del poble d’Ordino el dissabte al matí per arribar al centre del poble d’Ordino
  • Pendent més forta: 21% (210 m de desnivell en 1 km) del Coll d’Arenes al Pic del Casamanya Nord
  • Pujada més llarga: 6 km (800 m de desnivell, o sigui 13% de pendent) del riu de Sorteny al Pic del Casamanya Nord
  • Altitud mitjana 1.928 m
  • Pals autoritzats
  • 4 avituallaments

La Marta és tossuda. Se li ha posat al cap fer-la aquest any, és el dissabte 27 de juny.

I té raó, el recorregut és de somni amb paisatges magnífics i vistes espectaculars, tothom ho diu!

Cal preparar-se i entrenar correctament, amb els materials adequats.

Diumenge passat vam fer una sortida molt xula a la muntanya. Ens vam posar a córrer des del centre fins a Santa Coloma pel passeig del riu Valira i a l’alçada de Pobladó vam agafar el camí de Costa Seda fins a Pica Romana (desnivell d’uns 800 m). Cal destacar les vistes espectaculars, des del collet de Costa Seda, de Certes, d’Aixirivall, de La Rabassa i de tota la part més meridional del país. A dalt de tot, vam començar el descens corrent pel bosc, vessant Comella fins al Centre Penitenciari i allà vam connectar novament amb el centre.

Vam totalitzar uns 10 kms.

La modalitat de córrer per a la muntanya no l’havia feta mai i tinc l’impressió que és la pràctica esportiva més noble que existeix.

Fa molta gràcia que la sevillana inicia a l’andorranet!

Gràcies Marta!

Felicitats Marta!

Ànims Marta!

P1050671

Freeride – Creussans – Arcalís

El passat diumenge ens vam estrenar a Arcalís, sector més nòrdic i fred del país.

Vam fer freeride per estar conforme a la moda.

2015-03-08 14.22.51

È bellissimo!

Feia temps que somiaven baixar per una negra, per què?

2015-02-28 12.58.22_228/02/2015

Esquí alpí extrem

2015-02-25 16.05.28

(Pal, 25/02/15, tones de neu verge, 6 anys)

21 mitjos dies d’esquí.

Verdes, blaves, més de 150 vermelles, bams, bosc, neu verge i molts telesquís etc.

Més de 60 hores d’esquí.

I amb aquesta súper nevada, encara ens queda molt camí per fer…

Sector favorit: Pal – Vallnord.

Pistes favorites: La Serra, Cubil, Fontanals, Corpalanca…

“La quantitat no és important, però de vegades sí que ho és!”

Reconstituent a la neu nova i a la temperatura baixa

Els esquiadors petits i grans d’aquesta llar estem en mode recuperació…

Per dinar: risotto.

P1050563Oli, ceba, alls, daus de conill, mongeta tendra, xampinyons, polsim generós de nou moscada ratllada i de comí, got de conyac i de vi blanc, caldo, arrós arborio, bledes i parmesà en encenalls.

Per berenar: creps.

Per sopar: més risotto.

Esquí randonnée – Creussans – Fort vent

P1050548

Port de Creussans, 2.822 metres.

El bàsquet torna a Andorra!

Quan era petit m’agradava jugar a bàsquet amb els amics i mirava els partits del Barça a la tele quan l’Epi, el Chicho Sibilio, el Norris, l’Andrés Jiménez i el Nacho Solozábal dominaven els equips espanyols de la dècada prodigiosa dels anys 80.

Recordo perfectament aquelles llargues tardes passades amb l’Alain, el Xavi, l’Òscar, el Francis etc. al pati de l’escola espanyola i també a la pista de mini bàsquet del col·legi Sant Ermengol d’Escaldes, l’únic lloc on podíem esmaixar.

Ens agradava trobar-nos amb els nois d’altres escoles i d’edats diferents, potser més grans.

Els més fans jugàven molt bé i seguien a consciència els resums de la lliga de l’NBA i aquells grans noms del bàsquet americà com el Magic Johnson, el Larry Bird etc.

Quan ja feia temps que no practicava aquest esport i ja no seguia res d’això, és quan un equip d’Andorra tenia uns jugadors modests però molt treballadors amb el base Colom i altres que no recordo els noms. El meu oncle m’havia convidat moltes vegades a acompanyar-lo al pavelló d’Escaldes i feia molta gràcia veure aquell ambient tan especial.

La temporada 91/92, el dia, el partit, que l’equip andorrà va aconseguir guanyar l’ascens a la lliga ACB estava allà, testimoni d’un èxit esportiu, històric!

Fa força temps, a l’ocasió d’una trobada per raó d’alguna celebració, uns pares ens vam citar, un dia, a jugar a bàsquet.

De cop i volta, ahir, al matí, quan em vaig despertar, llegeixo aquest SMS:

Basket tomorow at 10h?

Plaça del Poble!

I tant que sí!

Vambes, shorts, samareta i ampolla d’aigua…

L’endemà, és a dir avui, tinc molt adoloriment, sobretot als braços i als bessons, però amb l’experiència de força bones sensacions després de 25 anys després.

No sé que farà el Bàsquet Club Andorra malgrat tots els diners que mouen aquesta gent i del ressò mediàtic quasi insoportable i que no crec que segueixi més enllà dels quatre titulars però, l’Oriol, el David, el Rafal, el Christian i jo tenim molt clar que intentarem trobar-nos al voltant d’una pilota i d’una cistella, regularment, durant aquest hivern quan el sol invadeixi la plaça del poble…

P1040963

Per la propera vegada hem d’inflar millor la pilota…

%d bloggers like this: