Los números de 2012

Los duendes de las estadísticas de WordPress.com prepararon un informe sobre el año 2012 de este blog.

Aquí hay un extracto:

4,329 films were submitted to the 2012 Cannes Film Festival. This blog had 21.000 views in 2012. If each view were a film, this blog would power 5 Film Festivals

Haz click para ver el reporte completo.

Anuncis

Elements d’etnologia jurídica (II) (via 1826 A.D.)

Què no és època de redifusions a l’estiu?

Vet aquí un post que vam publicar el dia 20 de gener del 2009.

Espero que us agradi!

Bones vacances per totes aquelles persones que en fan.

Elements d'etnologia jurídica (II) Reflexió elemental sobre el racisme (sinopsi) Racisme. Racisme és una paraula recent que ens va aparèixer per primera vegada l’any 1932, al diccionari enciclopèdic de la llengua francesa, le Petit Larousse illustré (Larousse, Paris). Aquesta editorial definia el mot “racisme” com una teoria que tempta preservar la puresa d’una raça dins d’una nació. No obstant això, la noció de racisme existeix des de sempre sota unes formes i unes greugeses molt … Read More

via 1826 A.D.

Conciliación laboral

Post publicat per mah

El cariño entre padres e hijos, vínculo parental, es una necesidad biológica de todos los primates:“…los procesos del vínculo, entonces, no pueden más ser vistos simplemente como un medio para mantener durante el desarrollo la proximidad y el contacto con una figura de referencia afectiva, sino que llega a ser el sistema autorreferencial por excelencia para el desarrollo de la indentitad personal” (John Bolwby)

Bolwby, era el cuarto de seis hijos. Criado por una niñera, muy a la moda tradicional británica de su clase, con cuatro años se queda sin su amada babysitter, hasta ese momento su principal cuidadora. Debido a sus experiencias de niño, mostró una inusual sensibilidad al sufrimiento infantil a través de su vida y ya en el siglo pasado nos describía el proceso por el cual el infante desarrolla un firme apego o unión a su madre durante sus primeros años de vida y nos hacía saber que si éste se rompe causaría serias consecuencias.


Pero a pesar de las evidencias, el instinto, los estudios, y el sentido común, el mundo laboral, diseñado por los hombres y para los hombres, continúa pasando como una apisonadora sobre muchísimas mujeres que no tienen elección: familia o trabajo. Nadie parece plantearse cómo esa ruptura forzosa a tan temprana edad afecta a la salud y a la vida emocional del pequeño, que se pasa la mayor parte del día en brazos ajenos, enganchado al falso consuelo del chupete y del biberón.

En este sentido, y en muchos otros, el autor de “Bésame mucho” es rotundo: nos recuerda los experimentos con gorilas que se “olvidan” de cómo ser madres cuando las meten en la jaula. A los hombres y a las mujeres nos pasa algo similar: vivimos en estado de cautividad, confinados en ambientes artificiales, atrapados por normas culturales y alejados de nuestros instintos y nuestros imperativos biológicos.

Nuestra preocupación por la conciliación de la vida familiar y laboral fuerza a los gobiernos a la creación de más plazas de guarderías con las que nos quieren vender la solución del problema. A esto se le suma el bulo del “tiempo de calidad” ¿De verdad su jefe aceptaría que usted trabajase dos horas “de calidad” en vez de ocho “de no calidad” por el mismo sueldo? Entonces, ¿por qué nos parece tan lógico cuando hablamos de nuestros hijos?

¿Y dónde situamos al padre en toda esta trama? Existe el mito de que tradicionalmente los hombres se han lavado las manos en cuanto a la puericultura más rústica. Pero nunca la figura del padre estuvo tan distante de su descendencia como en el tiempo presente. El alejamiento del padre es fruto de la revolución industrial. Los padres han trabajado toda la vida en casa o han velado por la protección de sus hijos. Su papel puede cambiar, como lo está haciendo ahora, pero el mito es obsoleto. Y como muestra un botón: el padre de mis hijos. Gracias, Albert, por los largos paseos sin rumbo.

Estar tan cerca de tus hijos es navegar a contracorriente, pero yo estoy convencida de una cosa: cuidar de nuestros hijos es cuidar de la sociedad del futuro.

Drets Universals de l’Infant: La llei del més ruc


No sóc la mare perfecta i segur que vostè tampoc ho és.

És extraordinari, tan petits i que t’ensenyin tantes coses.

Els rols s’intercanvien constantment.

Qui és el preceptor i que és l’aprenent?

Qui dóna, qui rep?

Qui és el clown, els meus fills o jo?

És tan excepcional, no vull que s’acabi mai!

Tinc la sensació, però, que la nostra societat actual fa que anem tots a tal velocitat que semblem gallines sense caps.

I el que fa més por de tot és que si per sort o per desgràcia no entres en aquesta al·lorítmia social això pot provocar l’aparició d’un dolor agut.

Recordem el principi núm. 6 dels Drets Universals de l’Infant:

“El niño, para el pleno y armonioso desarrollo de su personalidad, necesita amor y comprensión. Siempre que sea posible, deberá crecer al amparo y bajo la responsabilidad de sus padres y, en todo caso, en un ambiente de afecto y de seguridad moral y material; salvo circunstancias excepcionales, no deberá separar-se al niño de corta edad de su madre.”

Estem col·leccionant experiències de la vida de cada dia i fins i tot en l’àmbit familiar que fan que sense haver demanat res a ningú et cataloguen els teus fills (14 mesos). En el cas de bessons, suposo que el fenomen s’accentua; és la patètica reacció de qui és el bo i qui és el dolent. Ho estan començant a descobrir tot. Caminen tots dos des de l’onzè mes i actualment el sentit de la curiositat ateny el seu paroxisme. Són tan petits que aquest any per exemple això dels reis etc. ha passat totalment desapercebut.

Ens rebenta que aquests nens tan petits i tan innocents, que tenen unes ganes gegants d’aprendre, siguin percebuts en algunes ocasions com maleïts nens diabòlics i perillosos. L’acció que se suposava que no s’esperava que es produís fou la de sostreure delicadament i reiteradament unes petites boles vermelles de vidre que penjaven de l’arbre de Nadal. Potser hauria sigut més lògic que els amfitrions haguessin tingut la delicadesa d’evitar aquest innocu episodi retirant l’arbre? Després de quasi dues hores durant les quals aquests nens es van portar d’una manera exemplar jugant tranquil·lament amb unes joguines, no hi va haver, en canvi, cap adult suficientment madur per felicitar-los quan vam marxar.

Qui se suposa que ha assolit ungrau d’estabilitat adequat?

Respecter autrui, est-ce s’interdire de le juger?


Per l’Albert i la Marta, conjuntament…

Elements d’etnologia jurídica (IV)

totem-pole-2Fotografia del National Geographic

Potlatch: cerimònia

Potlatch és una paraula utilitzada pels etnòlegs per designar diverses cerimònies ostentatòries i dispendioses que donen lloc a unes festivitats, a unes declaracions públiques, així com a unes distribucions i sobretot a unes destruccions de béns. Aquesta paraula és provinent de la llengua indígena d’Amèrica del nord i m’interessa particularment la seva accepció més radical.

És el principi segon el qual la producció de sobrant no és operant. Aquesta pràctica corrent, de les tribus índies del nord-oest americà és la manifestació del temor per a l’acumulació de béns, sovint percebuda com una pèrdua d’independència i que origina obligatòriament l’aparició d’una estructura de classes.

L’acumulació és sinònim de risc de guerra i de competició permanent. La solució passa doncs per la destrucció dels béns mitjançant un ritual per mantenir l’activitat econòmica i la supervivència del grup. Aquestes esmentades societats presenten unes semblances molt importants amb les societats de l’edat de pedra que són societats dites d’oci que es passen el dia pintant-se el cos i pentinant-se, enlloc de produir. Les societats tradicionals coneixen uns mecanismes de regulació en concordança entre el poble i la natura.

“La vertu exemplaire du potlatch est donnée dans cette possibilité pour l’homme de saisir ce qui lui échappe, de conjuguer les mouvements sans limite de l’univers avec la limite de ce qui lui appartient.” Georges Bataille, La Part Maudite

Potlatch: fenomen religiós

“Le potlatch est d’abord une fête, mais ce n’est pas une fête quelconque, mais plutôt une institution qui englobe tous les aspects de la vie des Kwakiutl. Le potlatch est donc à la fois événement religieux, politique, artistique, economique et théâtrale. C’est ce que Mauss appelle un fait social total. Une religion réussie est une religion qui est parvenu à intégrer pratiquement tous les aspects de la vie humaine et leur donner un sens.

Une religion est un mécanisme culturel dont la fonction première est de donner sens à l’existence humaine. Une religion fournit deux choses: 1.- une cosmologie, c’est à dire un ensemble de croyances qui établit un cadre conceptuel dans lequel le monde qui nous entoure peut être interprété et compris 2.- ensuite une stratégie permettant d’atténuer ou éliminer le problème de l’aliénation humaine.” Paul Gosselin

Elements d’etnologia jurídica (III)

13-ymago_pp0002052_03Home amb una vestimenta de festa, Brasil, poble bororo (Foto del museu quai Branly, Paris).

Va ser fotografiat amb tots els seus adornaments. Es pot destacar una arracada labial propi del seu clan i una gran corona de plomes vermelles i grogues. Dóna la sensació que exhibeix un ric adornament per un moment etern.

De l’estructuralisme:

L’estructuralisme correspon al corrent de pensament de la dècada de 1960 que tendeix a privilegiar, d’una banda, la totalitat en relació amb l’individu, d’altra banda, la sincronicitat dels fets per sobre de la seva evolució, i, finalment les relacions que uneixen aquests fets, més que els fets mateixos en el seu caràcter heterogeni i anecdòtic (La Gran Enciclopèdia en català d’Edicions 62).

He de reconèixer que aquest concepte deixa perplex. Més que res, perquè aquest corrent se centra en l’estudi d’una significació purament cultural, complexa, sens dubte a contingut anacrònic evident i, respecte d’això, molts s’afanyen desafortunadament donant per bo l’extrapolació. Així i tot, ens mereixem una explicació clara, gens prolixa que no estic segur de resoldre prou satisfactòriament. Però ara és massa tard per fer-me enrere.

Per ser exactes, el punt de partida de l’estructuralisme es troba en la distinció entre llenguatge, llengua i parla. La llengua és el component social del llenguatge, que imposa als individus les convencions necessàries per a l’exercici de la parla, que es la manifestació individual d’aquesta. L’estructuralisme postula el predomini del sistema sobre els elements de la llengua i intenta desglossar-los mitjançant les relacions que hi ha entre ells (La Gran Enciclopèdia en català d’Edicions 62).

tristes-tropiquesL’antropòleg francès (28/11/1908), Claude Lévi-Strauss és el principal exponent de l’estructuralisme. Claude Lévi-Strauss ha dedicat tota la seva vida a l’observació, a la descripció i a l’estudi de la seva experiència amb aquestes poblacions dites “arcaiques” o “primitives” que es troben en petits nombres a Austràlia, a Àfrica, a Brasil, al Paraguai etc. L’any 1955 va publicar un llibre imprescindible, “Tristes tropiques” que és essencialment un viatge filosòfic amb un enfocament sensible i apassionat que aquest perspicaç observador va adreçar al món amerindi i particularment a la cultura amazònica (els bororos etc).

Les teories d’aquest erudit han influenciat considerablement la ciència social, la filosofia, la literatura i la religió comparada del segle XX. L’antropologia ha de construir models estructurals capaços de desxifrar i descriure la realitat, i capaços de reduir a un ordre l’aparent arbitrarietat de les diverses formes de relacions humanes.

“Lévi-Strauss considera que el pensament salvatge té el mateix afany classificador i ordinador que el pensament científic modern, i és igualment un pensament sistemàtic. De fet, no obstant això, amb el nom de pensament salvatge, designa un sistema de postulats precisos per fundar un codi que permeti traduir l'”altre” en el “nostre”. En particular mostra que els mites, lluny de ser meres construccions fantasiadores, constitueixen elements d’ordenació i classificació mitjançant les quals les cultures que les sustenten pretenen donar sentit i explicació de tots els fenòmens que les afecten.

Així el pensament salvatge presenta una estructura tan lògica com el pensament modern. A més a més, darrere l’aparent diversitat de mites pertanyents a cultures diferents i allunyades, l’etnòleg estructural pot classificar-los en diferents grups que manifesten unes estructures semblants, de manera que hi ha una lògica dels mites que pot estudiar l’antropòleg estructuralista.”

Aquest preeminent investigador revela que aquestes societats primitives que va estudiar a mitjans del segle XX, vivien en un medi ambient natural, totalment a fora dels processos de descolonització i del modernisme. Aquests pobles són capaços de subvenir a les seves necessitats amb un mínim esforç. Des d’aquesta perspectiva, m’agradarà explicar en un pròxim post la noció totèmica absolutament excepcional que encarna el terme “Potlatch”.

Continuarà…

2580Màscara amb transformació, Canadà, poble kwakiutl (Foto del museu quai Branly, Paris). Aquesta màscara s’obra en dues parts. Tancada, representa un corb o una àguila i, oberta representa un rostre humà. S’associava a uns ritus d’iniciació que se celebraven a l’hivern. Durant aquestes cerimònies, religioses i teatrals alhora, s’esperava que l’esperit dels avantpassats s’introduís enmig dels homes. Claude Lévi-Strauss s’interessava molt per aquests tipus de màscara per la capacitat de poder afirmar: “la omnipresència del sobrenatural i la pul·lulació dels mites”.

Curs de dret andorrà

amphi

Durant el curs universitari 2004-2005, la Facultat de Dret de Tolosa va incorporar a la carrera de dret una assignatura opcional de dret andorrà pensada essencialment pels estudiants andorrans.

Aquesta formació en dret andorrà compta una setantena d’hores de classes presencials que es reparteixen amb dos anys. L’estudi s’estructura en quatre semestres durant els quals s’imparteix una formació teòrica i pràctica del dret.

El curs compendia tot el dret andorrà (fonts del dret, institucions jurisdiccionals, dret de la persona i de la família, dret d’obligacions i responsabilitat civil, contractes, prescripcions, drets reals i dret de successions, dret mercantil, dret penal i procés penal, dret administratiu, dret bancari etc.). Durant el quart semestre, els estudiants fan un aprenentatge pràctic del dret efectuant una estada de dues setmanes amb un bufet d’advocats o amb una notaria o amb la Batllia (Seu de la Justícia) etc. L’objectiu és de donar una visió pràctica del dret i alhora preparar millor l’estudiant al món del treball que es concreta mitjançant una memòria per escrit.

L’equip docent està format principalment per un grapat d’advocats i de jutges que ens organitzem per impartir les classes, amb alternança, a la Universitat de Ciències Socials de Tolosa i a la Universitat d’Andorra de Sant Julià de Lòria que financen el projecte.

 

A partir del proper dia 28 de febrer, es repartiran les classes del segon semestre del segon any d’aquesta formació en dret andorrà, al grup d’estudiants andorrans de dret de la Facultat de Dret de Tolosa.

Per més informació vet aquí el temari de la meva intervenció, en el marc del proper curs de dret andorrà:

Dret Civil: pre-contractes i contractes d’arrendament urbans (3 hores)

Bibliografia:

I.- INTRODUCCIÓ GENERAL SOBRE ELS CONTRACTES

II.- ELS CONTRACTES PREPARATORIS: LA PROMESA DE CONTRACTE

A.- ELS TRACTES PRELIMINARS

B.- ELS CONTRACTES PREPARATORIS

1.- Definició

2.- El precontracte

III.- EL CONTRACTE D’ARRENDAMENT DE FINQUES URBANES

A.- LES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL CONTRACTE

1.- Concepte

2.- El sotsarrendament

3.- La subrogació

4.- La durada

5.- La tàcita reconducció

6.- La renda

7.- La fiança

8.- Els efectes del contracte

9.- L’extinció del contracte

B.- EL JUDICI DE DESNONAMENT

1.- Introducció

2.- Legitimació

3.- La primera instància

4.- La segona instància

5.- El judici de desnonament

6.- L’enervació de l’acció

7.- L’execució de la sentència de desnonament

Albert Sansa i Santamaria, advocat

 

%d bloggers like this: