Una victòria diferent, Eva Piquer

victoriadiferentM’ha semblat, m’ha semblat, m’ha semblat, una petita victòria, una petita victòria, una petita victòria, acabar aquesta novel·la, acabar aquesta novel·la, acabar aquesta novel·la. Tres triangles.

Un llibre que es llegeix en dos dies i n’he tardat el sèxtuple de temps perquè aconseguia sovint aclaparar-me d’avorriment.

Potser aquests dies no m’he aplicat prou intensament en la lectura.

No estic gens segur que si fos una persona de sexe femení hauria assimilat millor aquest escrit.

Potser he arribat al final perquè s’hi distingeix una intel·ligent destresa redaccional.

Potser el discurs és massa lapidari allunyant-me així mateix del meu objectiu a la recerca del plaer.

Fred, massa fred.

Exemple pàgina 120:

“Al suplement dominical del diari de la competència hi ha un reportatge sobre la cirurgia estètica. Una dona de trenta anys, administrativa, dóna la cara per explicar que s’ha operat el nas. Ara té un perfil moníssim, però admet que n’ha sortit decebuda. “Esperes durant anys que amb un nas maco se t’acabaran tots els problemes, però no és així.”

Aquest és el drama: que la desaparició de la infelicitat no fa la felicitat.

Com que totes les plantes se’m moren per falta d’aigua, m’he comprat un cactus. En cas de dubte no el reguis, m’han dit a la floristeria. És l’única planta que em veig amb cor de cuidar.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: