Jo sóc pronador i tu?

La podòloga em va sentenciar:

“Albert, ets un pronador mitjà.” (Vaig pensar allò de: I, això doctora és greu?)

Una deformació més a la meva llista enumerativa i il·limitada d’imperfeccions que vaig col·leccionant amb el temps.

Em vaig escapar del despatx, una tarda freda, amb la moto i amb les sabates negres ben enllustrades com el nostre Excel·lentíssim Senyor aventurer F. Hollande per anar-me’n a la consulta a fer la prova de la veritat.

Va ser molt divertit perquè la doctora em va demanar de córrer un parell de minuts damunt d’una cinta amb calçotets. Sense l’americana, amb la camisa blava de rigor i la corbata us podeu imaginar l’escena amb molt d’estil segur, però una mica a la Mr Bean fotent l’indi també.

A la doctora l’interessava filmar des de darrera els moviments despullats de les meves cames i dels peus.

Vam repassar la gravació junts a la pantalla de l’ordenador i es va poder apreciar perfectament la rotació dels peus cap a l’interior.

No hi ha dubte! Sóc pronador com el Sr. José Luis Rodríguez Zapatero.

Jo no sé si el fi justifica o no justifica els mitjans però les vambes que he estrenat aquest matí durant 50 minuts de running són una meravella. Bona mida, molt bon amortiment, força lleugera, flexible, bona estabilitat, excel·lent adherència, adecuada al meu pes i a més a més corregeix la meva pronació.

En algun lloc he llegit que aquesta sabatilla es recomanava per “entrenamiento intensivo a ritmos moderados no por debajo de 4:30 m/km”. Això és ben bé trobar sabata de son peu!

Ara, el més difícil serà organitzar-me per trobar l’equilibri amb la família, el despatx i els compromisos per acumular quilòmetres.

I la dieta també és important, oi que sí Marta?

Què comenci l’entrenament!

Què comenci la partida!

NB

Advertisements

Una resposta

  1. I tant que és important la dieta, maridet meu!
    Però no tot és qüestió de posar-se a plan. Si no, que li diguin a la Valérie Trierweiler. Per molt que va cuidar-se del seu estimat, ella feia dies que tenia pa a l’ull mentre ell ja havia trobat la seva nova mitja taronja. I és que com dieu molt bé els catalans, “Menjar i cardar, tot és començar”.
    En tot cas, no és tan estrany veure’t córrer amb calçotets, camisa i corbata….ho fas cada matí intentant arribar puntual a l’escola amb els teus fills.
    Espero sincerament que la moda casanovas a lo Hollande hagi sigut una grata experiència per a tothom…. podòloga inclosa.
    T’estimo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: