Le loup sentimental

Le-loup-sentimental

En la línia del post just anterior, el Sergi, la setmana passada va encertar molt escollint aquest conte a la biblioteca de la seva escola.

La intenció irònica del llibre crea una complicitat amb el lector suculenta.

El llop Lucas és en la temàtica dels contes infantils allò que va encarnar Clint Eastwood en el paper de Will Munny a la pel·lícula de cowboys “Sin Perdón”, oscaritzada l’any 1992.

Potser m’haureu d’acordar una mica d’indulgència perquè el contingut del gènere és un poc diferent però la voluntat de crear un personatge antiheroi és clar i evident.

M’ho passo pipa amb aquesta aventura als dits i amb la mirada atenta i espavilada dels meus fills al costat.

“Lucas le loup a décidé qu’il était temps de quitter la maison familiale et d’aller vivre sa vie. Grand-mère, grand-père, mère, père et frères sont tristes – mais résignés – de le voir partir. Sur le pas de la porte, le père de Lucas (voir “Le loup est revenu !”) lui donne une liste de bonnes choses à manger. Hélas pour son ventre, Lucas est bien trop sentimental, et laisse passer une succulente chèvre et ses sept chevreaux, un Petit Chaperon rouge dodu, trois petits cochons grassouillets, et même l’affreux Pierre … Comment faire pour calmer cette faim ???”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: