La ruta dels “chiringuitos” Salou-Cambrils (2/3)

La segona setmana de preparació física ha estat marcada per algunes molèsties (fins i tot dolor), primer a la regió lumbar esquerra, després als tendons dels músculs bessons i finalment m’han aparegut uns petits blaus a les plantes dels peus.

Un bon massatge efectuat per les mans dolces de la meva esposa, un parell de dies de descans i moltes ganes de continuar exercitant-me a fer esport m’han ajudat a recuperar-me ràpidament.

Vet aquí el meu pla d’entrenament:

Dia 8: Descans

Dia 9: 35 minuts de footing (F)

Dia 10: 40 F

Dia 11: Descans de footing

Dia 12: 40 F

Dia 13: 40 F

Dia 14: 30 F, 3 R, 30 F

Els dies 10 i 12 he introduït l’exercici amb bicicleta a la tarda, pràctica esportiva amb la què em sento molt a gust.

El primer dia vaig anar fins a Reus (35 min + 35 min: total 24 km) per comprar-me una samareta i uns shorts al centre comercial conegut per la prova combinada masculina d’atletisme que comprèn deu disciplines. Estic molt satisfet del material; ara és quasi impossible mullar la samarreta de suor i per fi puc estirar còmodament amb aquest pantaló curt.

És important ressaltar que l’autovia Salou-Reus és una carretera molt transitada durant tot l’any i especialment l’estiu. El primer tram és perillós perquè no hi ha andana i doncs desaconsello totalment fer-lo amb bicicleta.

Dos dies després amb la bicicleta de passeig sense canvi de marxes, la meva gorra, unes ulleres de sol i una ampolla de mig litre d’aigua, sota un sol de justícia, vaig aventurar-me a Tarragona, passant per la Pineda. Són uns 14 km i vaig tardar uns 55 min des de l’alçada de l’Estació de tren de Salou fins a la Porta del Roser, de la Muralla Romànica just al costat de la Catedral de Santa Maria de Tarragona.

Vaig gaudir molt passant per la carretera que voreja la mar primer i que després connecta amb un carril bici ample que se circumscriu en un vial nou fins a la Pineda. A partir d’allà les coses es compliquen. L’autovia fins a Tarragona concentra un paisatge lleig amb una pudor especialment estranya i inaguantable de les petroquímiques.

La visita de Tarragona amb bicicleta val la pena d’anar-hi.

La nostra bicicleta hiperpolifacètica

Allà vaig tafanejar les quatre llibreries més importants (dues a la Rambla Nova i dues al carrer del Gasòmetre) per comprar uns contes en francès perquè l’Elizabeth (la nostra adorable au pair francesa) pogués llegir-los amb els nens. Sorpresa. Ni rastre.

D’una setmana a l’altra el paisatge de platja es desperta de la mateixa manera: esplèndidament.

Avui tanco el meu catorzè dia seguit d’entrenament amb una frescor física i unes sensacions que em fan molt plaer.

Jamaica acaba de guanyar la medalla d’or en cursa de relleus 4×100, N. Carter, M. Frater, Y. Blaker i U. Bolt, rècord olímpic: 36,84: espectacular!

La selecció espanyola podrà guanyar l’americana a la final olímpica de bàsquet aquest diumenge a la tarda?

Continuarà?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: