Italiensk for begyndere (2000): nou concepte de cinema

Fa més de dos anys teníem un televisor prehistòric al menjador que pesava més de cinquanta quilos segur. Vam aconseguir desfer-nos-en perquè era massa gormand d’espai i sobretot perquè ens feia perdre el temps. Des de llavors hem optat de moment per no reemplaçar-lo tot i podent trobar a la botiga dels indis del costat una súper pantalla plana i lleugera. Avui ens satisfem d’uns quants programes de televisió a la carta des de l’ordenador i optimem els breus espais de temps lliure.

Uns dies de vacances a la platja també és l’ocasió de retrobar-se amb el gust anodí de fer zàping, allargat i inert, reflex que veig que no es perd amb el temps. La Marta passa ràpidament de la televisió per enganxar-se com una paparra entusiasmada a la lectura generalment d’una novel·la. S’aïlla de la pol·lució vomitiva dels moviments sonors del tub catòdic i jo en canvi aguanto com un campió. Arriba sempre el dia que no puc més i agafem unes pel·lícules (DVD) a la biblioteca que no estiguin massa ratllades, per eclipsar el televisor i gaudir tranquil·lament d’un film, sense interrupcions i a hores raonables.

La pel·lícula que vam veure abans de tornar als mil metres d’altitud s’intitula “Italiano para principiantes” (2000). El títol ens va cridar l’atenció i el fet que fos danesa com la nostra amiga Ana també. El film és de cineclub. Sorprèn vivament l’absència total de música, els moviments imprecisos de la càmera sostinguda per la mà i, l’extraordinària realitat de les escenes “al natural.” En aquest punt la pel·lícula mescla els problemes i les ferides profunds dels seus personatges; sentimentals, de comunicació, laborals, del qui viu sol, de l’església luterana i els seus sacerdots (protestant cristiana), separacions, d’alcoholisme, problemes sobre el tema de la mort i l’eutanàsia etc. etc. etc. El film és una bomba que no acaba mai d’explotar. Tan aviat plora com riu. Però és fabulós veure com s’aguanta tot per un fil.

Se m’acut constantment l’adjectiu “cru” per criticar-la…

Ens hem assabentat que aquest tipus de pel·lícula s’inscriu dins d’un moviment desenvolupat l’any 1995 per uns directors danesos que es preocupen de produir un cinema simple, sense modificacions posant especial èmfasi en el desenvolupament dramàtic.

Dogma 95: nou concepte de cinema.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: