Ramón Barnadas i Fàbrega, protagonista de la pintura catalana del segle XX

 “Barnadas es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot dirigida aleshores per Iu Pascual. No només el mestratge de Pascual marcà l’evolució del jove pintor. L’entorn artístic, amb la intensa presència de l’escola olotina de paisatge, i sobretot la influència de l’obra de Vayreda, feren de Barnadas un pintor bàsicament identificat amb la vila d’Olot, i sobretot amb el gènere pictòric del paisatge (malgrat que també féu incursions en la natura morta i la figura).

 Ja l’any 1929 presentà la primera exposició individual a les Galeries Laietanes de Barcelona, el 1930 a la Sala Vayreda d’Olot i el 1932 a les Galeries Costa de Mallorca. Poc després, el 1935, inicià la seva tasca com a professor de l’Escola de Belles Arts d’Olot; mentrestant, Barnadas no deixà de celebrar exposicions tant a Barcelona com a la seva vila nadiua.

 Fins al 1940, aproximadament, Barnadas, un artista que sap captar extraordinàriament la natura, treballà en una línia que podríem considerar continuadora de la manera tradicional de l’escola olotina. La seva obra es caracteritza per un gran equilibri compositiu, el la qual els contrastos i el color són els que aconsegueixen expressar el paisatge. Treballa sobretot amb les gammes dels verds, els blaus i els colors terra, que es concreten en petits tocs de colors en els primers plans i amb pinzellades més llises en els segons.

 Un viatge pel nord d’Àfrica l’any 1940 el posà en contacte amb un paisatge diferent, uns costums diferents i una extraordinària varietat de colors i llum. Això enriquí la seva obra, que esdevingué suau i sensual, i que adquirí algunes característiques molt particulars que l’allunyaren de l’escola d’Olot. La seva producció palesa des d’aleshores una personalitat més marcada i una factura més directa, que simplifica tot allò que resulta anecdòtic i superflu.

 Aquesta evolució continua els anys seixanta, per deixar pas a una obra cada cop més expressionista a mesura que passen els anys. La importància del cromatisme i la riquesa del tractament lumínic continuaran essent-ne les característiques més destacades, però també s’observa un tractament de l’obra més lliure, que fuig del dibuix, de la rigidesa i delimita menys les formes, com també les pinzellades més soltes, més espontànies. Durant aquests anys continua celebrant exposicions a la Sala Barcino de Barcelona (1941, 1943), a Zuric (1951), a la Galeria Costa de Palma de Mallorca (1969); a la dècada dels setanta exposà a les Galerías Españolas i a la Sala Nonell de Barcelona, on presentà una producció integrada per paisaitges d’Olot i la Costa Brava, amb una peculiar relació que estableix entre llum i color, i també amb la temàtica de la figura. L’any 1969 va rebre el premi Ricardo Portabella.”

Font: “La Pintura Catalana, Els Protagonistes dels Segles XIX i XX, Biografies”, (Joan-Ramon Triadó, Rosa Maria Subirana, Elena Calvo, Sílvia Canalda, Judith Montserrat) SKIRA, Carroggio, S.A. De Ediciones

Més informació en aquest bloc sobre l’artista olotí: Ramón Barnadas.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: