Elements urbans (I): desfibril·lació pública

M’està costant molt trobar un altre desfibril·lador a Andorra la Vella.

És molt divertit, faig com si estigués buscant bolets a la muntanya. De petit el meu pare m’explicava que anés amb compte al trobar un rovelló perquè això era el senyal de que n’hi podia haver més al voltant. A tots ens ha passat una vegada, localitzar el bolet tan desitjat a dos o tres metres de distància i posseïts per la precipitació d’enxampar-lo, amb el peu, aixafar-ne un altre amagat sota les fulles de pi seques: oooh!

A quina distància i on deuen haver penjat els altres desfibril·ladors? Com funciona això? Intento posar-me a la pell de les persones que decideixen aquestes coses. Un desfibril·lador cada 1.000, 5.000 o 10.000 habitants? Per ventura és que no estic assabentat de que s’han incrementat molt les parades cardíaques al nostre Principat en els darrers cinc anys? Com amb tot hi deuen haver unes necessitats i unes normatives europees que programen la planificació de la instal·lació d’aquests aparells electrònics.

El primer que he vist a Andorra me l’he trobat a mitjans d’aquesta setmana. Penja de la paret de rajoles de granit exactament a l’entrada de l’aparcament del Comú d’Andorra la Vella. Concretament del costat del carrer Prat de la Creu just en front de les portes d’accés dels dos ascensors panoràmics que prement el botó cromat amb una “T” damunt ens transporten fins a la Plaça del Poble. No em queda molt clara la restricció de la utilització del desfibril·lador “només per personal TITULAT”…

Vet aquí l’aparell flamant al primer pla de la fotografia

La veritat és que quan em passejo pel carrer i veig aquest tipus d’aparell encara no sé molt bé si m’he de tranquil·litzar o bé si els meus nervis s’han de posar de punta. Evidentment l’oportunitat de la implantació de l’esmentat equipament és inqüestionable quan salva la vida d’una persona. Amb aquest ritme aviat ens trobarem uns dispositius penjats de color blau fluorescent que ens proporcionaran oxigen.

De lluny i ara que encara podem, prefereixo airejar-me anant d’excursió a la muntanya.

Anuncis

4 Respostes

  1. Aquest va ser el segon desfibril·lador que vaig veure. El primer estava a l’entrada d’un centre esportiu.

    • Ls veritat és que aquests aparells no passen desapercebuts!
      El lloc que em descrius sembla molt idoni!
      Quan hi passi ja m’hi fixaré!
      Salutacions…

      • Gràcies al curset de 50 hores en Prevenció de Riscos Laboral, tinc la sort de saber com funciona. A més, tothom pot fer un curs de socorisme de 10h a la Creu Roja i aprendre a fer-ho servir. Cuida’t crak!

  2. Markis,
    Ja m’explicaràs, un dia, com funciona això!
    Una abraçada molt forta des de Cardona…
    Gràcies i fins ben aviat!
    Albert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: