Anem a la Feria de Sanlúcar la Mayor, Sevilla (part 2)

Fa dies que tenim el vestit de flamenca blanc immaculat penjat a l’habitació de darrera. Els magnífics volants brodats i voluminosos ens estant reclamant dia i nit fer ús de les seves funcions essencials: ballar a ritme de cant flamenc. El vestit crida a la seva mestressa per resplendir la seva elegància i esveltesa femenina. Els palillos (castanyoles) amb els que va aprendre a tocar de molt petita ja estan guardats a la maleta amb el seu estoig granatós. És un misteri, la Marta no vol revelar-me les diferents combinacions dels imprescindibles accessoris i coloraines (mantoncillo, peineta, peinecillos, arracades, collaret, polseres, flors etc.) que portarà els dies de Feria. Allà la família ens està esperant amb candeletes i aquí tot això ens està produint un estat intens i permanent d’excitació. La foto és de l’església de San Estaquio.

 

Sanlúcar la Mayor (Locus Solis) és un poble que està situat a uns 18 km a l’oest de Sevilla (direcció Huelva). Pertany a la comarca del Aljarafe essent allà el que anomenen “cabeza de partido”. Per parlar d’aquest agraciat i típic poble andalús prefereixo enllaçar-vos al portal municipal de Sanlúcar la Mayor. M’agradaria però destacar quatre coses. El poble conserva un patrimoni històric i cultural molt important com per exemple entre altres coses una part d’una antiga muralla almohade del segle XIV.

També té importància el convent de Sant Josep (las Madres Carmelitas) amb les seves magnífiques rajoles (azulejo en un no molt bon estat de conservació, veure foto) representant la verge del Carmen molt probablement del segle XVI. La història d’aquest convent està relacionada primer amb la poderosa família de D. Bartolomé Rodríguez, fundador a través de la seva filla Beatriz i sota la influència d’uns frares franciscans. Després a principis del segle XVII apareix la figura de Don Gaspar de Guzmán, “l’espavilat” Conde-Duque de Olivares que va saber fer front a la forta crisis econòmica i a més a més va aconseguir que l’ordre de las Carmelitas tingués molt poder. Finalment a mitjans del segle XIX, les “desamortizaciones” de Juan Álvarez Mendizábal van reduir el patrimoni del convent al mateix edifici religiós.

 

Aquesta localitat es distingeix per les seves festes i tradicions com la Semana Santa Sanluqueña. Durant tot l’any destaquen les festes que s’organitzen dedicades als Sants. Com us podeu imaginar a Sanlúcar la Mayor hi han moltes hermandades com la del Rocío, la Borriquita, la Paz, el Huerto etc., tenint com a missió promoure i propagar el culte religió. Sobresurt evidentment la Feria de Mayo que aquest any se celebra entre els dies 5 i 9.

El bo d’aquest poble és que ha sabut també conjugar els costums populars més tradicionals i concebre els reptes del futur amb la indústria de les energies renovables. En aquest sentit, Sanlúcar la Mayor té una planta solar (Abengoa) considerada com la més important del món, desenvolupant així mateix un important turisme tecnològic (visites, conferències etc.).

No parlar de la gastronomia a Sanlúcar la Mayor seria defugir de la realitat. Quan hi anem he de confessar que sóc un habitual de les tauletes de la barra de la Venta Pazo. Aquest establiment és una institució al poble per la seva història molt vinculada amb el món taurí. Aquí sento predilecció pels ibèrics, las pijotas, la cola de toro i las espinacas con garbanzos fins i tot per esmorzar. El restaurant alhucemas també fa plats típics de la cuina andalusa i s’ha covertit aquests darrers anys en una de les principals referències de la restauració sevillana.

Allà també tenen un lloc digne de la flor i nata més exquisida: La Hacienda Benazuza. És una bellíssima alqueria àrab del segle X convertida en un hotel sumptuós. Passejar-se per aquesta deliciosa arquitectura envoltada amb uns encantadors jardins arabo-andalusos és una experiència inoblidable. La màgia d’aquest indret és que també es pot experimentar la reconeguda i vibrant gastronomia d’en Ferran Adrià al restaurant La Alquería (2 estrelles Michelin). És un lloc difícil d’explicar. Reconegut a nivell internacional.

Hacienda Benazuza

La Feria de Sanlúcar la Mayor s’ubica cada any al recinte firal:  La Corredera. Com si d’un tòtem es tractés el punt d’entrada de la fira és la típica portada que ells anomenen El Arco i que s’il·lumina tota la nit.

En el passat la fira se centrava en un marcat de productes agrícols i ramaders. Els pagesos guardaven el bestiar en uns improvisats estables on espontàniament i progessivament la gent es reunia, xerrava, compartia el menjar i el beure produint-se un context d’alegria i un ambient de festa.

Avui La Feria està constituïda per un conjunt de Casetas i d’atraccions per a la celebració de la festa local del poble. L’ajuntament dóna com a reconeixement als motius decoratius uns premis a las Casetas més boniques. En aquesta sentit, la de la família de la Marta anomenada “Los Bomberos” ha guanyat últimament en vàries ocasions l’anhelat guardó. Els vestits de flamenca, los trajes de corto, los sombreros cordobeses, la alegria i la satisfacció envaeixen el recinte per degustar el millor peix fresc (pescaíto, pijota, adobo, boquerones, calamares, puntillitas, gambas de Huelva, langostinos, pez espada etc.), no pot faltar-hi el pernil ibèric o de Jabugo, les millors chacinas ibéricas, el queso viejo, la caldereta, el solomillo al whiski etc., tot plegat acompanyat amb l’omnipresència de la Manzanilla, un bon vino fino, cervesa i pels més joves rebujito (Manzanilla barrejada amb gaseosa, glaçons i de vegades fulles de menta).

Sens dubte durant aquests dies l’infinita música sevillana farà emergir les arrels més profundes dels meus fills que tenen el pare més orgullós del món!

“Vámonos pa la Feria, cariño mío. Cariño mío
. Vámonos pa la Feria. Cariño mío. Vámonos pa la Feria. 
Cariño mío. Cariño mío. Y después de la Feria. Para El Rocío. Y después de la Feria. 
Para El Rocío. Decía mi abuelo, ole, ole. 
Decía mi abuelo, ole, ole. Decía mi abuelo. 
Que la vida hay que tomarla
. De cachondeo.”

– Per estar una mica informats de l’actualitat de Sanlúcar la Mayor, hem entrat sovint en aquest bloc: http://www.sanlucar-debate.com/

– Post relacionat: Anem a la Feria de Sanlúcar la Mayor, Sevilla (part 1)


Anuncis

6 Respostes

  1. Mola molt Sevilla. Hi vaig anar al 92 (quan per l’expo) i em va deixar molts bons records .

    Quan vagis a la feria, compte amb las copes de més xD

  2. Doncs toca tornar-hi!!
    Espero que el post t’hagi donat ganes de repetir…
    De tornada t’explicaré l’experiència, potser publicaré alguna cosa.
    Fins aviat!

  3. Si que toca, si 😀

    A veure si la pròxima vegada que vagi cap a Andalusia m’hi acosto.

    Records!

  4. Amb l’AVE, tot això ja no queda tan lluny…

  5. […] Entrada de la Feria de Sanlúcar la Mayor on tots els dies s’ha respirat un ambient exemplar de festa, alegria i convivència. Una de les seixanta casetas de la Feria, la més xula de totes, és clar! Degustació de la millor gastronomia local. Posts relacionats: – Anem a la Feria de Sanlúcar la Mayor, Sevilla (part 1) – Anem a la Feria de Sanlúcar la Mayor, Sevilla (part 2) […]

  6. […] Fa dies que tenim el vestit de flamenca blanc immaculat penjat a l'habitació de darrera. Els magnífics volants brodats i voluminosos ens estant reclamant dia i nit fer ús de les seves funcions essencials: ballar a ritme de cant flamenc. El vestit crida a la seva mestressa per resplendir la seva elegància i esveltesa femenina. Els palillos (castanyoles) amb els que va aprendre a tocar de molt petita ja estan guardats a la maleta amb el seu estoig … Read More […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: