Charlie Hebdo: satíric

Estava pensant: “Au! Serà l’ocasió de publicar un post amb francès!”. Fa temps que tinc ganes de fer quelcom amb francès.

Però en realitat, m’ha fet tanta mandra passar-me a aquesta llengua que ni tan sols ho he provat. Com se suposa que havia de començar per captar un públic que acostuma a llegir-nos amb català i castellà?

Moi d’abord les journaux, faut que je le dise tout de suite, j’ai jamais pu les lire en entier, je les ai toujours trouvée tristes, avec ses articles qui n’en finissent pas, ses chroniques et ses annonces qui ne vont nulle part. Mais quand on y ajoute l’actualité politique et économique en plus, c’est à pas y tenir.

La influència de la llum sobre la meva closca després d’una rufagada nit d’ullals en eiximent ha sigut suficient per tirar-me enrere. Siguem pràctics, adoptaré el català. Deixarem el francès d’adopció acadèmica per un altre dia. I vés a saber potser la sang profundament andalusa dels meus fills m’obligarà més endavant també a escriure en la forma dialectal del castellà andalús que tant m’enamora. El meu nyeu-nyeu em posa histèric. Som-hi!

Últimament repeteixo les ganes de repassar l’actualitat més satírica del conegut setmanari francès Charlie Hebdo. M’agrada de temps en temps comprar aquest hebdomadari per moltes raons. La primera perquè és un document prim, lleuger i que plegat amb dues o tres vegades cap discretament a la butxaca de l’abric. En algunes ocasions, durant el dia, en desplaçaments etc., es pot convertir en una de les millors companyies.

De tradició llibertària l’esperit d’aquesta publicació està basat en l’humor. Els dibuixos, les vinyetes, les il·lustracions, els colors, el blanc i negre, la samfaina, l’enrenou i les historietes de tots els gustos estan atapeïts anàrquicament. Ho critiquen tot d’una manera sistemàtica i té la propietat de reaccionar sovint irrespectuosament. Aquest paper intoxica i desintoxica i per tant és una bona bravada d’aire fresc. Hi participen activament dibuixants de còmics i caricaturistes com Cabu, Willem, Tignous, Riad, Sattouf, Riss, Luz, Kamagurka, Jul, Honoré, Charb, Catherine i Wolinski. Per cert, generacions com la meva coneixem una mica el primer de tots per les seves aparicions en el programa infantil de la televisió francesa de principis dels anys vuitanta Récré A2.

Quan em venen ganes de comprar-ne un, que has de fer una bona caminada per arribar-hi i que resulta que aquella setmana s’han esgotat perquè en fan venir pocs o bé que no n’han arribat llavors pots clicar simplement aquí: Charlie Hebdo.

Un setmanari, qui-sap-lo divertit!

Anuncis

Una resposta

  1. […] He agafat aquest dibuix de la pàgina web de Charlie Hebdo. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: