Drets Universals de l’Infant: La llei del més ruc


No sóc la mare perfecta i segur que vostè tampoc ho és.

És extraordinari, tan petits i que t’ensenyin tantes coses.

Els rols s’intercanvien constantment.

Qui és el preceptor i que és l’aprenent?

Qui dóna, qui rep?

Qui és el clown, els meus fills o jo?

És tan excepcional, no vull que s’acabi mai!

Tinc la sensació, però, que la nostra societat actual fa que anem tots a tal velocitat que semblem gallines sense caps.

I el que fa més por de tot és que si per sort o per desgràcia no entres en aquesta al·lorítmia social això pot provocar l’aparició d’un dolor agut.

Recordem el principi núm. 6 dels Drets Universals de l’Infant:

“El niño, para el pleno y armonioso desarrollo de su personalidad, necesita amor y comprensión. Siempre que sea posible, deberá crecer al amparo y bajo la responsabilidad de sus padres y, en todo caso, en un ambiente de afecto y de seguridad moral y material; salvo circunstancias excepcionales, no deberá separar-se al niño de corta edad de su madre.”

Estem col·leccionant experiències de la vida de cada dia i fins i tot en l’àmbit familiar que fan que sense haver demanat res a ningú et cataloguen els teus fills (14 mesos). En el cas de bessons, suposo que el fenomen s’accentua; és la patètica reacció de qui és el bo i qui és el dolent. Ho estan començant a descobrir tot. Caminen tots dos des de l’onzè mes i actualment el sentit de la curiositat ateny el seu paroxisme. Són tan petits que aquest any per exemple això dels reis etc. ha passat totalment desapercebut.

Ens rebenta que aquests nens tan petits i tan innocents, que tenen unes ganes gegants d’aprendre, siguin percebuts en algunes ocasions com maleïts nens diabòlics i perillosos. L’acció que se suposava que no s’esperava que es produís fou la de sostreure delicadament i reiteradament unes petites boles vermelles de vidre que penjaven de l’arbre de Nadal. Potser hauria sigut més lògic que els amfitrions haguessin tingut la delicadesa d’evitar aquest innocu episodi retirant l’arbre? Després de quasi dues hores durant les quals aquests nens es van portar d’una manera exemplar jugant tranquil·lament amb unes joguines, no hi va haver, en canvi, cap adult suficientment madur per felicitar-los quan vam marxar.

Qui se suposa que ha assolit ungrau d’estabilitat adequat?

Respecter autrui, est-ce s’interdire de le juger?


Per l’Albert i la Marta, conjuntament…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: