Vi: suc de raïms fermentats (4)

En aquesta època de l’any es multipliquen els sopars de nadal d’empresa. Fins i tot, amb poc temps algunes persones assisteixen a varis sopars d’aquestes característiques: de l’empresa actual i fins i tot d’aquelles on han estat treballant anteriorment etc. Suposo que els motius pels quals la gent s’apunta en aquestes trobades són varis, variants i no pretenc pas posar-me allà on no em demanen. Però, l’excitant amic invisible i la possibilitat de veure en el sopar l’ocasió perfecta per practicar l’esport nacional per amb la col·lega de treball d’uns quaranta anys, mare i, que està travessant la seva primera seriosa crisis matrimonial fan que més d’un o una s’hi apunti gratament. La meva experiència en aquests sopars és nul·la fins ahir mateix: dissabte dia 19 de desembre del 2009.

Ahir doncs per primera vegada de la meva vida vaig anar a un esdeveniment d’aquests. Va ser concretament un dinar. En el cas present, l’empresa en qüestió va ser la meva família. Per la llei qualificada del matrimoni, la família, el matrimoni és una institució fonamental de la nostra societat. I pels economistes, la família constitueix la primera empresa per excel·lència. Així doncs, la meva muller i jo vam anar a dinar tots dos i, per primera vegada, sense els nens a un restaurant que fa molt poc que han reformat i que es troba situat en un hotel luxós de la capital andorrana.

Quan li vam dir al “maître”, a l’Alberto (un amic i un gran professional molt experimentat amb vins), que teníem una preferència pels Ribera del Duero llavors ens va proposar, per aquesta ocasió tan especial, una ampolla de vi anomenada finca Villacreces del 2005. La va obrir, el vam degustar i ens va agradar tant que és la raó per la qual publico aquest post. L’Alberto ens va explicar que el vi d’aquesta ampolla era molt semblant a un Vega-Sicilia, com bé sabeu indubtablement un vi únic, mític, gran clàssic espanyol, sinònim de prestigi, reconegut a nivell mundial i també inaccessible. Es veu que les vinyes de la finca Villacreces es toquen amb les altres i és per això que produeixen un vi d’una equivalent sumptuosa qualitat però a un preu més raonable. En definitiva, si us agrada el Ribera del Duero i, després de la meva experiència, us recomano per un dia especial que obriu una ampolla de vi quines dades us facilito a continuació.

Dubto molt que d’aquí a finals d’any publiqui un altre post. Aprofito doncs per desitjar-vos unes bones festes nadalenques i un feliç any nou!


VIÑEDOS: 60 Hectáreas en Quintanilla de Onésimo (Valladolid) caracterizadas por sus suelos arenosos, con arcilla y cuarzo.

VARIEDADES: 95% Tinto fino (Tempranillo), 5% Cabernet Sauvignon.

ELABORACIÓN: Fermentación maloláctica en roble francés

ENVIEJECIMIENTO: 16 meses en barrica

FECHA DE EMBOTELLADO: Julio de 2007

PRODUCCIÓN: 93.982 botellas de 0,75 l, 900 mágnum y 11.352 bot de 3/8

GRADO ALCOHÓLICO: 14,5%; ACIDEZ TOTAL: 5,6; P.H. 3,51

NOTAS DE CATA: De un manchado púrpura, tiene un expresivo aroma de mocha/espresso, grafitos, tostados, arándanos silvestres y licor de mora. Todo seguido de un cuerpo entero, lleno de sabor, y capas de frutas muy marcadas y elegantes, balance impecable, y largo y puro final en boca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: