Elements d’etnologia jurídica (III)

13-ymago_pp0002052_03Home amb una vestimenta de festa, Brasil, poble bororo (Foto del museu quai Branly, Paris).

Va ser fotografiat amb tots els seus adornaments. Es pot destacar una arracada labial propi del seu clan i una gran corona de plomes vermelles i grogues. Dóna la sensació que exhibeix un ric adornament per un moment etern.

De l’estructuralisme:

L’estructuralisme correspon al corrent de pensament de la dècada de 1960 que tendeix a privilegiar, d’una banda, la totalitat en relació amb l’individu, d’altra banda, la sincronicitat dels fets per sobre de la seva evolució, i, finalment les relacions que uneixen aquests fets, més que els fets mateixos en el seu caràcter heterogeni i anecdòtic (La Gran Enciclopèdia en català d’Edicions 62).

He de reconèixer que aquest concepte deixa perplex. Més que res, perquè aquest corrent se centra en l’estudi d’una significació purament cultural, complexa, sens dubte a contingut anacrònic evident i, respecte d’això, molts s’afanyen desafortunadament donant per bo l’extrapolació. Així i tot, ens mereixem una explicació clara, gens prolixa que no estic segur de resoldre prou satisfactòriament. Però ara és massa tard per fer-me enrere.

Per ser exactes, el punt de partida de l’estructuralisme es troba en la distinció entre llenguatge, llengua i parla. La llengua és el component social del llenguatge, que imposa als individus les convencions necessàries per a l’exercici de la parla, que es la manifestació individual d’aquesta. L’estructuralisme postula el predomini del sistema sobre els elements de la llengua i intenta desglossar-los mitjançant les relacions que hi ha entre ells (La Gran Enciclopèdia en català d’Edicions 62).

tristes-tropiquesL’antropòleg francès (28/11/1908), Claude Lévi-Strauss és el principal exponent de l’estructuralisme. Claude Lévi-Strauss ha dedicat tota la seva vida a l’observació, a la descripció i a l’estudi de la seva experiència amb aquestes poblacions dites “arcaiques” o “primitives” que es troben en petits nombres a Austràlia, a Àfrica, a Brasil, al Paraguai etc. L’any 1955 va publicar un llibre imprescindible, “Tristes tropiques” que és essencialment un viatge filosòfic amb un enfocament sensible i apassionat que aquest perspicaç observador va adreçar al món amerindi i particularment a la cultura amazònica (els bororos etc).

Les teories d’aquest erudit han influenciat considerablement la ciència social, la filosofia, la literatura i la religió comparada del segle XX. L’antropologia ha de construir models estructurals capaços de desxifrar i descriure la realitat, i capaços de reduir a un ordre l’aparent arbitrarietat de les diverses formes de relacions humanes.

“Lévi-Strauss considera que el pensament salvatge té el mateix afany classificador i ordinador que el pensament científic modern, i és igualment un pensament sistemàtic. De fet, no obstant això, amb el nom de pensament salvatge, designa un sistema de postulats precisos per fundar un codi que permeti traduir l'”altre” en el “nostre”. En particular mostra que els mites, lluny de ser meres construccions fantasiadores, constitueixen elements d’ordenació i classificació mitjançant les quals les cultures que les sustenten pretenen donar sentit i explicació de tots els fenòmens que les afecten.

Així el pensament salvatge presenta una estructura tan lògica com el pensament modern. A més a més, darrere l’aparent diversitat de mites pertanyents a cultures diferents i allunyades, l’etnòleg estructural pot classificar-los en diferents grups que manifesten unes estructures semblants, de manera que hi ha una lògica dels mites que pot estudiar l’antropòleg estructuralista.”

Aquest preeminent investigador revela que aquestes societats primitives que va estudiar a mitjans del segle XX, vivien en un medi ambient natural, totalment a fora dels processos de descolonització i del modernisme. Aquests pobles són capaços de subvenir a les seves necessitats amb un mínim esforç. Des d’aquesta perspectiva, m’agradarà explicar en un pròxim post la noció totèmica absolutament excepcional que encarna el terme “Potlatch”.

Continuarà…

2580Màscara amb transformació, Canadà, poble kwakiutl (Foto del museu quai Branly, Paris). Aquesta màscara s’obra en dues parts. Tancada, representa un corb o una àguila i, oberta representa un rostre humà. S’associava a uns ritus d’iniciació que se celebraven a l’hivern. Durant aquestes cerimònies, religioses i teatrals alhora, s’esperava que l’esperit dels avantpassats s’introduís enmig dels homes. Claude Lévi-Strauss s’interessava molt per aquests tipus de màscara per la capacitat de poder afirmar: “la omnipresència del sobrenatural i la pul·lulació dels mites”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: