Elements d’etnologia jurídica (II)

Reflexió elemental sobre el racisme (sinopsi)

petit-larousse-19051Racisme. Racisme és una paraula recent que ens va aparèixer per primera vegada l’any 1932, al diccionari enciclopèdic de la llengua francesa, le Petit Larousse illustré (Larousse, Paris). Aquesta editorial definia el mot “racisme” com una teoria que tempta preservar la puresa d’una raça dins d’una nació. No obstant això, la noció de racisme existeix des de sempre sota unes formes i unes greugeses molt diferents (de la menyspreança al racisme).

A l’antiguitat per exemple, els grecs es consideraven pertanyents a un poble dotat d’una humanitat perfecta. Així doncs, els demés habitants d’altres llocs estaven considerats com bàrbars, estrangers. Molt a grosso modo, a Espanya, fins al segle XII, sota la dominació islàmica, els cristians, els jueus i els musulmans no vivien junts per raons religioses però entre ells dominava més aviat una bona avinença. Aquella època és coneguda per concentrar molta riquesa i un efervescent xoc de cultures exuberants i fèrtils. Sevilla (primer romana de nom “Hispalis” i després musulmana amb el nom “Ixbilis”), Còrdova i Toledo (la taifa de Toledo) són doncs uns quants exemples d’èpoques on convivència i cultura aclaparadora han deixat la seva impremta fins avui.

Les coses es degraden vertiginosament en el corrent del segle XII quan s’emprenen les croades. D’una banda, cal ressaltar algunes conseqüències de la Reconquesta (Els regnes cristians del nord de la península ibèrica que van conquerir progressivament l’Al-Àndalús) com l’aparició de la idea de l’existència de categories de persones. Els “convertits” al cristianisme eren coneguts com Marannes i, ésser fill d’aquests era sospitós. S’obria doncs, gran, la porta del mite de la puresa de la sang.

D’altra banda, és molt coneguda que l’època colonial es va caracteritzar per una confrontació brutal de civilitzacions completament diferents que va desembocar a l’horrorós sentiment de superioritat i a la radical dominació sobre el nou món. Europa havia d’evangelitzar… Aquest episodi de la història (segles XVI i XVII) és llarg i complexe. Es postulà que els indígenes són inevitablement inferiors. El frare Bartolomé de las Casas va lluitar per la dignitat dels indis. El comerç triangular alimentà inhumanitat i esclavitud. Racisme pletòric.

Els raonaments pessimistes associats a una certa visió romàntica sobre l’existència d’una raça pura neix amb J.A. de Gobinau amb el seu tractat, Essai sur l’inégalité des races humaines (1853-1855). Aquesta tesis es va expandir fortament i va tenir molt èxit concretament a Alemanya.

Un altre pretendent a dotar de valor científic el racisme és l’escriptor alemany Houston Stewart Chamberlain (1855-1927). El pensament racista sosté que hi ha diferències genètiques entre les diverses races i que tots els individus d’una mateixa raça comparteixen les mateixes característiques, i estableix una classificació jeràrquica dels homes en diferents races segons el seu aspecte físic, la seva capacitat intel·lectual i el seu temperament (Del mite de la raça ària representada per la “raça” indo europea que subsistia en estat pur a Alemanya).

A partir de les seves tesis antropològiques, Georges Vacher de Lapouge (1854-1936) va teoritzar científicament la seva visió racista sobre el món classificant i jerarquitzant les races humanes (homo europeus, homo alpinus, homo contractus…)

L’etnocentrisme és un concepte etnològic que apareix a mitjans del segle XX i significa la tendència, més o menys conscient, a privilegiar els valors i les formes culturals d’un grup ètnic el qual om pertany.

Racisme: Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina (Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudi Catalans, 1995).

Racisme: Idéologie fondée sur la croyance qu’il existe une hiérarchie entre les groupes humains, les “races”; comportement inspiré par cette idéologie. Attitude d’hostilité systématique à l’égard d’une catégorie déterminée de personnes: Racisme antijeunes. http://www.larousse.fr/encyclopedie/

Sengles dades històriques:

– 1547: Es legisla una de les primeres lleis racistes en el sentit que es limità l’accés a càrregues per tota persona no jueva.

– 1828: Sufragi universal (exceptuant els negres) als Estats Units.

– 1938: Lleis racials i persecucions dels jueus a Itàlia.

– 1941: “Nacht und Nebel”, amb alemany “Nit i Boira”, sistema creat pel nazis que designava la categoria de presoners destinats a morir sense deixar rastre.

– 1963: “I have a dream” 180px-martin_luther_king_jr_nywts_3

– 1991: A l’Àfrica del sud, abolició de les darreres lleis reguladores de l’Apartheid.

– 20/01/2009: Barack Obama fa el seu discurs d’investidura com a primer president afroamericà dels Estats Units.

Pour faire la paix il faut être deux : soi-même et le voisin d’en face.” Aristide Briand

(Les dues primeres fotografies d’aquest post són enxampades de la Wiquipèdia. La darrera de rtve.com)

Anuncis

Una resposta

  1. […] Reflexió elemental sobre el racisme (sinopsi) Racisme. Racisme és una paraula recent que ens va aparèixer per primera vegada l'any 1932, al diccionari enciclopèdic de la llengua francesa, le Petit Larousse illustré (Larousse, Paris). Aquesta editorial definia el mot “racisme” com una teoria que tempta preservar la puresa d'una raça dins d'una nació. No obstant això, la noció de racisme existeix des de sempre sota unes formes i unes greugeses molt … Read More […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: