Elements d’etnologia jurídica (I)

caretaLa meva afecció per l’etnologia neix l’any 1994 gràcies a una classe opcional i semestral del bonhomiós professor d’història del dret a la Universitat de Tolosa (França), el senyor Jacques Poumarède (1). El discurs científic sobre un poble/una població determinada, relacions i particularitats va desvetllar amb mi un fort sentiment de curiositat, de simplicitat, de tendresa i sobretot de tolerància. Vejam, encara no explico el meu gran interès que van suscitar aquelles xerrades d’aquell home gentil, de la mateixa manera que colpeix estupefacció com els aràcnids teixeixen una teranyina.

L’etnologia fa una pregunta fonamental. Per què i com el dret neix en una societat i es transforma?

La complexitat d’aquesta qüestió és inextricable i, malgrat tot, hi han possibilitats de posar en clar, vies de recerca. El primer gest etnològic bàsic consisteix en relegar la reflexió en una actitud relativista. És sempre benvingut l’esforç per relativitzar les coses; no donar-los un valor absolut. Encara que no ho vulguem, ni ho puguem reconèixer en el nostres països occidentals, el Dret és relatiu. A casa nostra, el dret ocupa un lloc molt important i regula la vida social. Tot fa suposar que les nombroses regles de dret que ens prescriuen atorguen llibertat.

Tanmateix, aquesta forma de dret que coneixem no és universal perquè si viatgem a l’extrem orient, per exemple, ens adorarem ràpidament que allà el Dret suscita desconfiança. Allà, les societats estan marcades per la doctrina basada en les ensenyances de Confuci. El confucianisme assenta la seva ètica en la intuïció humana, amor o bondat (el jen) que constitueix la virtut suprema humana. En aquests països com la xina i també com ara Corea i Japó, s’apel·la usualment a l’equitat, a la conciliació, al manteniment de l’equilibri social, a allò que es podria anomenar “harmonia social” que se simbolitza per la forma d’un cercle: sinònim de perfecció i dolcesa. En qualsevol cas, no cal anar tan lluny per relativitzar la noció de dret perquè tenim a Europa (per només citar-ne un d’exemple), la lamentable experiència històrica de l’estat nazi que justament es va caracteritzar per un estat normatiu molt estructurat i rigorós, quasi perfecte, basat en principis monstruosos.

En conclusió caldrà una bona reflexió per fer-se càrrec que el nostre dret no és omnipotent.

Continuarà… amb una exposició del segon gest etnològic bàsic: una breu reflexió sobre el racisme.

1.- Droit des minorités et des peuples autochtones, N. Rouland, S.Pierré-Caps, J.Poumarède, PUF, 1996, 581p.

“Selon ces trois auteurs, l’actualité montre qu’il existe un droit naissant des autochtones et un droit profondément transformé des minorités. Néanmoins, l’histoire indique combien la reconnaissance et le respect des droits de l’Autre ont toujours oscillé entre annihilation et tolérance, et que l’effectivité des règles de droit édictées dépend intimement des circonstances de fait.”

– Norbert Rouland est membre de l’Institut Universitaire de France, où il occupe la chaire d’anthropologie juridiques, et est Professeur à la Faculté de droit d’Aix-en-Provence.

– Stéphane Pierré-Caps est Professeur de droit public et membre du Groupe de recherche et d’études politiques (GREP) à l’Université de Nancy II. Il est également membre de l’URA 892 du CNRS (Société, droit et religion) à Strasbourg.

– Jacques Poumarède est Professeur d’Histoire du Droit à l’Université de Toulouse

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: