Pere Gussinyé i Gironella, paisatgista català. Capítol 4

Epíleg

imgp4025

 

Em disgusta de vegades experimentar l’immutable presència de les interminables formules d’expressió manejades pels comunicants externs. Aquestes paraules són la manifestació d’uns pensaments reduïts a la frivolitat d’uns quants crítics practicants. Una mena d’efervescent virginitat intel·lectual que està lligada amb una sorprenent capacitat destructora o d’elevació o simplement fictícia, en la perpètua recerca d’una temptativa d’egoisme absolut.

L’art est le plus beau des mensonges” (Claude Debussy)

“En el 1969, s’inicia un autèntic “boom” artístic en el món enter i Olot se’n fa ressò d’una manera impressionant. Arriba un moment en que aquesta ciutat es converteix en una manera de meca artística que arriba a tenir set galeries obertes, més de cent pintors practicants i un volum de vendes veritablement espaterrant. Els adquirits són norma en totes les exposicions i especialment en les dels pintors d’Olot”

– Això és una bogeria. La gent compra sense to ni so. Els diners ho malegen tot. L’art és quelcom més que això…- ens dirà en Gussinyé que segueix tenint l’art una opinió pura i absolutament deslligada de tota mena de tripijoc (4).

A fora, sembla que si hi anem ens hi trobarem, els eterns pertorbadors artístics i potser algunes vegades autèntica passió. Vés a saber la veritat! A dins, cada vegada més es troba a faltar aquella pintura talentosa, singular, humil i treballotejada. I és així!

Mentrestant, el que compta és el lapse de temps en admiració inconcussa davant d’un quadre.

  • A punta de dia, amb la llum de l’alba i alacaigut admiro una i altra vegada una pintura que m’enamora, de grans dimensions (81×65) del cèlebre pintor olotí. La tela empresona un paisatge rural on la gama de colors pàl·lids salmonats prefigura un dia d’hivern fred i húmic. El primer pla del paisatge reprodueix infatigablement la complexitat dels tons d’un prat informe, plausiblement de la Moixina, on neix un camí tortuós de cabres que s’obre transversalment cap a la llunyària.
  • – “Oh, retrobo a l’esquerra l’arbre tort, esguerrat…!”
  • Al mig, s’entreveu un mas latent darrera d’uns pallers irregularment disposats. En el darrer pla, el pintor acaba amb la senzillesa del relleu jacent de la serra de Santa Magdalena. És magnífic perdre’s davant l’admirable, prestigiosa i esgotadora sobrietat amb la qual l’artista desperta el meu gust. Tot plegat cobert amb un cel que exterioritza una sensibilitat fèrtil en matisos que em deixen amb la sagacitat d’unes clarianes anunciadores.
  • El punt àlgid de l’activitat del pintor eixeix amb la subtil i arriscada representació d’una boirina inassolible.

El particular lirisme, una inquietud innata i la gran delicadesa d’en Gussinyé fan de la seva obra, una perspectiva idíl·lica en perpètua superació, romanticisme i eterna placidesa.

Els nens s’adormiren en havent mamat i un servidor pasturant per la llum malenconiosa d’aquests horitzons encelats…

Bibliografia sumària:

4.- Acotacions per una biografia de Pere Gussinyé, de Domènec Moli, Barcelona, Juny 1978

Advertisements

Una resposta

  1. […] Pere Gussinyé i Gironella. Capítol 4 […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: