Pere Gussinyé i Gironella, paisatgista català. Capítol 3

Encimbellament pictòric d’en Gussinyé

Una narració abreujada sobre el personatge en qüestió exigeix exposar primer que aquest home naixia a Olot l’any 1898. Va conèixer les primeres lliçons de dibuix allà on en Vayreda va impregnar la seva habilitat, destresa i experiència captada a l’Escola de Barbizon.

L’any 1928, Pere Gussinyé va fer la seva primera exposició a Barcelona presentant paisatges i retrats, amb una estupenda crítica (4). Reprodueixo quatre ratlles que es van escriure a l’època sobre en Gussinyé per l’interès artístic del seu contingut evidentment, però també per la bellesa de la llèngua catalana de principis del segle XX.

Retrobament en la lluita, vibrant per a vellutar-se una tècnica amable i mestrívola, és ço que raptat intel·ligentment, dels colors de la seva fresca i càlida paleta, el jove pintor, deixeble consumat de l’Escola de Belles Arts d’Olot, En Pere Gussinyé.

Un llarg període de lluita i de desorientació, en el qual la voluntat més aferrissada i les aspiracions més nobles s’han barallat apassionadament amb els colors i la forma, ha portat al pintor que ens ocupa cap a horitzons més serens i plàcids. Les incertituds d’un vianatge massa objectiu i poc refinat, en el qual la paleta fiblava tècniques i personalitats diverses i poc acceptables, han fet esdevenir, com a conseqüència lògica d’una comprensió intel·lectiva, una pintura ben cenyida, refinada i debatuda amb magistral construcció de masses que aferma la fita fulgurant de Pere Gussinyé.

El paisatge d’Olot el tracta virilment, destriant-lo, sense escrúpols, dels objectes massa impúdics de bellesa; concentrant, així, l’harmonia amb la naturalesa. Per això els seus paisatges són tan fràgils.

imgp4031“contrast colors” 73×60 (Ha sortit una mica borrós al mig, disculpeu-me!)

És un bon copsador d’objectivitats que ell trasllada a la tela amb una mica d’ingenuïtat subconscient instintiva i experta. És també -sí senyor Dalí, encara que no us sembli bé- un bon pintor d’arbres torts que hom hi albira el redressament d’un entusiasta i d’una voluntat de ferro.

Pere Gussinyé és un bon impressionista modern i conscient alhora.

A Olot, i paral·lelament a la trajectòria intuïtivament magistral d’en Gussinyé, cal destacar altres pintors que van marcar tota aquella època com en Josep Pujol i en Ramon Barnadas. Tots tres i dintre del seu estil destaquen la seva clara predilecció pels paisatges incomparables de la Garrotxa. Dir  també que Gussinyé sent una gran admiració pels pintors com Monet i la seva pintura integra les ensenyances d’un impressionisme càlid i vibrant.

L’any 1942, mitjançant concurs convocat per la Diputació de Girona, Gussinyé entra a formar part del claustre de professors de l’Escola de Belles Arts olotina.

Gussinyé no ha descendido la pendiente a que una fàcil habilidad de oficio conduce, y conste que Pedro Gussinyé, galardonado pintor de la escuela Olotina, sabe su oficio a la perfección y es precisamente por ello que concibe su arte unido a conceptos profundamente espirituales y como obedeciendo a imperativos o ideas que pesan tanto en la realización de cada obra como su pura forma externa. No cabe duda que la obra de este pintor es representativa de nuestra mejor pintura del paisaje y remozadora del paisajismo tradicional, concretamente, del paisaje olotino, encerrado para nosostros todo el interés de una conseguida conquista.” (J. Tapiola en “Plástica” 15/10/1946)

L’any 1977 i amb motiu de les Festes del Tura, l’Ajuntament d’Olot ret homenatge a Pere Gussinyé imposant-li la medalla de la ciutat en reconeixement a tota la vida de dedicació a l’art.

Més tard, l’any 1986 en homenatge al pintor, Pere Gussinyé dóna nom a un carrer de la ciutat d’Olot.

“És allà, al peu del cavallet, on acaba el model començat, retoca una tela, inicia un dibuix, sempre disposat a obrir-nos les carpetes on s’arrestellen els que va col·leccionant i que tot i ésser voluminoses cada dia s’aprimen més tan recercades són les seves obres” (5)

Escric aquest post fent probablement un dibuix massa sinòptic d’aquest pintor però sempre amb la mirada apassionada per la seva trajectòria i obra. La petjada artística d’en Gussinyé està immortalitzada en cadascuna de les seves teles pulcres, fines i sensibles que emmirallen la rusticitat d’aquells paisatges bucòlics en via de desaparició.

Bibiografia sumària:

4.- No hauria pogut publicar el present article, sense l’inestimable i interessantíssim suport de les acotacions per una biografia de Pere Gussinyé, de Domènec Moli, Barcelona, Juny 1978

5.- Montserrat Vayreda i Trullol, En Pere Guissinyé i la seva obra, p49

Advertisements

Una resposta

  1. […] Pere Gussinyé i Gironella. Capítol 3 […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: