Pere Gussinyé i Gironella, paisatgista català. Capítol 2

Condescendència creativa

Quasi a les fosques, he estat examinant detingudament el llibre que es va publicar a l’ocasió de l’exposició d’una important col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, a la sala del Govern d’Andorra i que vam poder gaudir fa temps, en concret del 18 d’octubre de 1997 a l’11 de gener del 1998. El paisatgisme català del naturalisme al noucentisme és el tema presentat i respon a tot un plantejament social de la:

Preferència de la societat catalana moderna pel paisatge.

La societat catalana dels mitjans del segle XIX estava dominada per unes classes populars emprenedores que tenien una preferència pel gènere del paisatge, corresponent a un perfil de gust estètic amb una tendència artística més adequada a les exigències d’aquella societat pràctica: el realisme (1). Podem destacar en aquella època la creació d’uns estudis oficials de paisatge i perspectiva a Barcelona, amb pioners destacats com la família d’artistes de nom Pau Rigalt i el seu fill Lluís, autèntics reivindicadors romàntics de la imatge natural i cultural catalana (2). La col·lecció de la citada exposició mostra tota una generació de pintors catalans procedents de la capital comtal com Ramón Martí i Alsina i, de més joves com Marià Fortuny i Casal, Baldomer Galofre i Giménez, Joan Roig i Soler, Santiago Rusiñol i Prats, i altres. Les pintures que més m’han captivat del quadern són les d’en Joan Llimona i Bruguera (1860-1926) i Pau Roig i Cisa (1879-1955) perquè em transmeten una expressió més sincera, espontània, idíl·lica i perfumada.

Aquest llibre no podia obviar un dels millors noms de la nova generació de paisatgistes com Joaquim Vayreda i Vila, així com l’influent Centre Artístic d’Olot. Prop doncs dels camps i de les muntanyes, el paisatgisme a Olot assoleix ràpidament una autoritat indiscutible sobre molts pintors catalans.

Permeteu-me doncs deixar-vos enxampar pel meu pintor paisatgista olotí predilecte: en Pere Gussinyé i Gironella (1898-1980). Vejam que us sembla una tela d’aquest artista?

pere-gussinye

L’obra d’en Gussinyé és una autèntica composició guiada més per la música que per les paraules. La seva humanitat i senzillesa, són sens dubte fruit del seu trepitjar quotidianament la terra (3). Pere Gussinyé és hereu d’una tradició enlluernadora que encetà Joaquim Vayreda Vila i, que compta també entre els seus practicants homes de la categoria de Josep Berga i Boix, Iu Pascual i Domenge.

Bibliografia sumària:

1.- El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d’art. Si bé la majoria d’obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l’art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.

2.- Francesc Fontbona, El paisatgisme català del naturalisme al noucentisme, p21

3.- Miquel Gil i Bonancia, Art


Advertisements

3 Respostes

  1. Boníssim aquest pintor, quina qualitat de tons.¡¡

  2. He tingut amb poc temps l’oportunitat de veure amb viu unes quantes teles d’aquest artista i sempre sobta la gama de colors treballats…
    El que més em fascina de la pintura és trobar pintors com aquest que sense fixar-te amb la signatura saps perfectament identificar el seu artista!
    (Disculpa’m per no haver-me fixat que tenia un comentari amb aquest post i, així mateix poder-te contestar ràpidament!)

  3. […] Pere Gussinyé i Gironella. Capítol 2 […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: