“Planeta Blau”

Abans d’ahir al vespre, l’auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir el senyor Christian de Duve, bioquímic i professor universitari belga, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1974. Tot just d’aparença septuagenari, el científic va parlar sense embuts, dient les coses clares i d’una manera didàctica i també filomàtica. Darrera de la veu dolça i apassionada, fragmentada en només dues o tres ocasions per una flegma al coll, en realitat s’amagava una persona erudita, prudent i molt estudiosa. L’origine de la vie, son évolution et son avenir era el tema de la conferència; un tema expressat amb poques paraules però aglutinant-t’ho tot: la vida. Un contorn intel·lectiu així va captar eficaçment la meva atenció quan vaig rebre la invitació de la ministra i per tant vaig deixar-me traslladar a una de les luxoses butaques recentment inaugurades. M’arrisco a fer un extracte de la citada ponència demanant, abans de res, disculpes en nom de la meva ignorància pels errors i per les imprecisions que pugui produir al llarg del meu relat. Les raons que m’impulsen a tal iniciativa són de fer arribar aquests coneixements a totes aquelles persones que no van poder assistir a l’admirable conferència debat a càrrec de Christian de Duve.

 

Acte, el dimecres 15 d’octubre del 2008, a les 19 h, a Andorra la Vella

La vida és un tema científic immens i es calcula amb mil milions d’anys.

I.- PASSAT:

Tot comença amb el big bang que és l’explosió que va tenir lloc en un temps finit i en el passat, en el qual es va originar tota la matèria i la radiació de l’univers en expansió. Es calcula que aquesta explosió es va produir fa 13,7 mil milions d’anys. D’aleshores ençà, cal destacar l’aparició del fenomen radical anomenat sistema solar que és el conjunt del sol i dels astres que graviten al seu voltant i això es va consolidar fa aproximadament 5 mil milions d’anys. Els experts vaticinen el final del sistema solar d’aquí a uns 5 mil milions d’anys, quan el Sol esgotarà el seu combustible en hidrogen que produirà reaccions de fusions que acabarien també absorbint la terra.

L’homo sapiens sapiens que es correspon a l’home actual (en el sentit tradicional), es calcula el seu origen fa aproximadament 200.000 anys. Les teories científiques per explicar els orígens de la vida sobre la terra mostren que la vida apareix fa uns 3,5 mil milions d’anys en forma de simple cèl·lules, bacteris és a dir microorganismes unicel·lulars d’estructura procariòtica.

II.- PRESENT:

Fa 150 anys, Charles Darwin (1809-1882) descobria al món la teoria de l’evolució, que capgirava la idea dominant sobre l’origen de les espècies amb la publicació del famós article: “Sobre l’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la preservació de les races més aptes en la lluita per la vida”. Avui la teoria de l’evolució no és una hipòtesi, és un fet. Davant d’això, el científic va mostrar marques d’indignació respecte de les tesis creacionistes (Creença religiosa segons la qual l’univers i totes les coses han estat originats per un acte creador) que el dia d’avui compta amb molts seguidors sobretot als Estats Units d’Amèrica.

Què és la Selecció Natural?

Informació (ADN) Replicació

Còpia perfecta (Continuïtat genètica)

Còpia imperfecta (Variacions i Competició)

En aquest segon cas, la primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions espontànies en els individus. I la segona, la selecció es fa a través de la supervivència en la lluita per la vida: els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges. Els resistents al darwinisme topen amb la teoria científica per imposar allò que s’anomena teoria del dibuix intel·ligent. Aquests moviments culturals s’expressen mitjançant raonaments capciosos i, més o menys implícits on s’ignora l’atzar.

Em va fer molt gràcia quan el professor va explicar que amb els seus quasi 100 anys d’existència, ha vist com la població mundial ha passat de 2, 4 per atènyer actualment més de 6,5 mil milions d’habitants. Aquesta espectacular corba exponencial de la població terrestre és fruit d’una incontestable evolució biològica i cultural. Les conseqüències d’una explosió i d’un creixement grandiós com aquest són nefastes i, corresponen simplement al preu de l’èxit.

Ens consta avui l’evidència de les afirmacions següents:

1.- Esgotament dels recursos naturals.

2.- Pèrdua de biodiversitat.

3.- Desforestació i desertificació.

4.- Canvi climàtic.

5.- Pol·lució.

6.- Ciutats sobrepoblades (+ de 20.000.000 d’habitants).

7.- Conflictes i guerres.

La pregunta que es pot plantejar és: qui és el culpable d’això? La resposta del científic va ser contundent: La selecció natural. La selecció natural és cega i absolutament imprevisible. En efecte, la selecció natural és la representació científica del “pecat original”.

III.- FUTUR:

A grans trets, se’ns presenten els escenaris següents:

1.- Deixar fer la selecció natural. Es pot intentar intervenir, com?

2.- Corregir els gens. L’eugenisme és el corrent ideològic que propugna l’eugenèsia per millorar l’espècie humana. Tot això suscita nombrosos problemes que han engendrat una nova branca de l’ètica coneguda com bioètica. I condueix a nous plantejaments i a nous interrogants però, també, al perill, denunciat per molts filòsofs. En definitiva, aquesta solució sembla molt complicada gairebé impossible.

3.- Protegir l’entorn, el medi ambient. L’ecologia és una ciència que estudia les interrelacions entre els éssers vius i el seu entorn, tant amb altres éssers vius, com amb els aspectes físics a més de dependre dels factors socials i econòmics. En aquest punt, vaig coincidir plenament amb que els partits dits verds practiquen massa sovint el misticisme. Hi ha una moda perillosa que consisteix en la sacralisation” (Atribuir un caràcter sagrat a les coses). El coneixement científic discrepa de l’estratègia d’allò que és sagrat. El professor va precisar convincentment que la natura és totalment indiferent.

4.- Recâbler les neurones. L’epigenètica és una nova línia d’investigació bioquímica: La epigenética es el interlocutor del ambiente con la genética, es lo que explica la acción del estilo de vida sobre los genes. Les recerques se centrarien en les sinapsis del nostre cervell (Regió de comunicació i de transmissió d’impulsos nerviosos entre les neurones o entre una neurona motora i el múscul). En aquest punt, en Christian de Duve va recalcar molt el paper de l’educació. L’educació és essencial per la supervivència de la humanitat. Cal educar l’educador i, és el gat que es mossega la cua!

5.- Avenir entre les mans. Per fer passar el missatge anterior és molt important la comunicació. Aquesta comunicació és molt eficaç a través de la religió. L’experiència religiosa de la humanitat no és gaire encoratjadora. En aquest punt ens queden solament els nostres dirigents polítics i la selecció natural que malauradament no encarnen la saviesa.

6.- Donar més poder a les dones. Està científicament demostrat que les dones són genèticament menys combatives (exceptuant per exemple M. Thatcher que en el moment en el qual va exercir el poder ho va fer amb les aptituds pròpiament masculines). La Dona té l’instint protector més desenvolupat. La dona és una persona d’òrgan sexual femení de l’espècie humana, per oposició a l’home (individu d’òrgan sexual masculí). La seva anatomia li permet gestar i donar llum. La dona pot jugar un rol imminent en el nostre futur. La dona és més conscient de les forces que han obrat la natura.

(Aplaudiments…)

Aretologia pel Martí i pel Sergi, 17 d’octubre del 2008.

Advertisements

Una resposta

  1. […] Abans d'ahir al vespre, l'auditori del Centre de Congressos d'Andorra la Vella va acollir el senyor Christian de Duve, bioquímic i professor universitari belga, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1974. Tot just d'aparença septuagenari, el científic va parlar sense embuts, dient les coses clares i d'una manera didàctica i també filomàtica. Darrera de la veu dolça i apassionada, fragmentada en només dues o tres ocasions per una flegma a … Read More […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: