Fira de Sant Lluc i el Puntillisme olotí

Aiguamolls de la Moixina, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Amb motiu de la diada de Sant Lluc, el dia 18 d’octubre del 2008, a Olot hi hauran erupcions festives amb la celebració de la seva tradicional fira amb exposicions, concursos, parades artesanes, mostra ramadera i amb altres activitats.

Les Porxades de la Plaça Clarà d’aquesta ciutat s’ompliran un any més, de pintors, negociants, col·leccionistes, tafaners, experts i passejants enmig de dibuixos, de pintures i d’obres a geometria variable. És el lloc perfecte per obrir-se un camí en l’art de la pintura. I també per adonar-se que malgrat l’embolic de l’ostensible manifestació creativa és deliciós constatar l’energia artística d’Olot i dels seus voltants.

La proliferació histèrica de la gravíssima crisi financera actual originada bàsicament per quatre malèfics especuladors temeraris i un context internacional profundament incert i desconfiant és una prova més que l’especie humana és cap-gros. El diner no és forçosament esnobisme però el problema és que ens passem de la ratlla i de la necessitat. Doncs bé, calma!

Sense adonar-me’n, he fet el gest d’interessar-me una mica per la pintura. M’agrada molt visitar museus i deixar-me emportar per la màgia d’unes quantes pinzellades sobre una tela. M’agrada l’impressionisme; la juxtaposició de colors purs en tocs fragmentats. M’interessa aquest moviment informal i romàntic on l’únic objectiu és traslladar a l’obra les impressions impregnades en els sentits i a la retina. Monet deia: “El motiu és per a mi del tot secundari; el que vull representar és el que existeix entre el motiu i jo”.

Vull recordar un pintor català, d’Olot, molt estimat. En Marià Oliveras, un home que li agradava les coses senzilles i ben fetes. L’obra d’en Oliveras està:”immers en una descomposició geometritzant del paisatge que sembla desembocar en un cubisme, en el que el color es suavitza” (M. Oliveras de Domènec Molí, 1990, Àmbit Serveis Editorials). L’estil d’aquest artista olotí se circumscriu a un estil de pintura puntillista. El sistema és l’adopció de minúscules pinzellades en forma de punts i l’acumulació d’una gran varietat de colors i de tons. Una presentació així capta immediatament l’interès i, la ment lògica i reflexiva s’invita al somni.

imgp4032Bassa de Godomar, M. Oliveras, 1990 (col·lecció particular)

Advertisements

Una resposta

  1. Hi,

    I begin on internet with a directory

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: