Vèrtex pirinenc (II), “The Time Machine”

Viatjar en el temps no és una utopia.

M’atreviria a dir fins i tot que veure tan a prop un món que ens porta immediatament en el passat és captivant, regenerador i crea dependència.

El passat, avui, és capaç?

La moto em permet justament fugir, explorar els paratges limítrofs del meu país: aprendre. Vull entendre-hi alguna cosa. Les maniobres per camins tortuosos, estrets, i amb poc asfalt els realitzo en distancies dins d’un radi màxim de 50 km, des de qualsevol punt de la frontera natural i cresta topogràfica andorra-franco-catalana.

De petit, recordo que l’efecte de les muntanyes que em rodejaven era una incògnita fins el dia que hi vaig pujar. Darrera, hi havia una altra muntanya encara més gran. Em vaig despertar sobtadament d’un somni! Sempre estic anhelós d’anar-hi, de capbussar-hi. La màquina del temps mòbil em deixa mirar de reüll i, amb un sacratíssim sentiment de curiositat humana identifico els verídics orígens muntanyencs dels quals els meus gens dimanen. Em costa rebutjar l’escepticisme d’aquesta realitat rústica i més ruda…

A finals de juliol, un dia, de bon matí, em vaig endinsar per la vena cava inferior de l’hexàgon veí: L’Hospitalet-près-l’Andorre, Mérens-les-Vals, Ax-les-Thermes, Savignac-les-Ormeaux, Luzenac, La Remise, Verdun, Sinsat.

Vaig deixar la N-20 per afrontar el misteri, el desconegut, el més enllà, el més amunt, allò que hi ha darrera. Vaig trencar cap a l’esquerra per a anar a Bouan i començà l’aventura, començà l’espectacle, començà el començament; Larnat, Arquizat, Capoulet-Et-Junac, Laramade, Vicdessos. Havia deixat enrere la zona del Parc de la Prehistòria (Grotte de Niaux etc.) per enlairar-me en direcció de pics, travessant valls, colls i ports. Superb, verge… ho descobreixo per primera vegada, no volia imaginar-me res abans! Tot m’era molt familiar.

A l’alçada de Vicdessos, hi ha molt a prop el Pic d’Estats que es troba a 3.145 m. I després, Suc-et-Sentenac, Aulus-les Bains: quin poble més bonic!

Oust, Sentenac-D’Oust, Vallée de Bethmale, Castillon-en-Cousserans.

A Audressein, després de quilòmetres d’estretes carreteres molt secundàries vaig parar per agafar forces al restaurant L’auberge d’Audressein que recomano com a lloc per fer suculents menjars gastronòmics! Va satisfer la fam, la set i també va satisfer el meu paladar. Com és possible un lloc així, allà?

Com el fill gran dels veïns del costat que fa tota la nit unes festes ben ruixades d’alcohol, tinc la sensació que som el veïns sorollosos i pol·luents del Pirineu. Elois o Murlocks? Tot plegat ens pot fer ballar el cap!

No vagis tan lluny, no vagis tan de pressa!

“Nous sommes passés d’un animal à l’autre, de la taupe au serpent, dans le régime où nous vivons, mais aussi dans notre manière de vivre et nos rapports avec autrui”

Gilles Deleuze

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: