Les dissociacions (Principi de)

La Verònica és una jove, conforme al tipus més normal imaginada pel Paulo Coelho i, correspon amb el que en la nostra societat és la institució del matrimoni, la família: al cap i a la fi una fantasia i sobretot una gran dosi letal.

M’explico.

La llei del matrimoni, del dia 30 de juny del 1995 és un exercici sorprenent, de cap a cap, de falç angelisme. El text es permet d’enunciar en el seu article 1.2 que la família és l’element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l’Estat. Em causa molta estupefacció descobrir la manera com aquesta llei s’esmerça a custodiar les nostres dinasties. El paper de la llei hauria de ser més aviat el de dictar més o menys afortunadament una norma per regular i facilitar la vida política, social i econòmica de la comunitat. I, no serveix de res fer prova de circumspecció. Com pot pretendre una llei regular la vida de la família quan de molt petits ens inculquen allò de que cada casa és un món? Davant la impossibilitat queda només comportar-se educadament i a llarg termini convertir en axioma l’evidència del citat paràgraf. Em confonen amb les seves obvietats i les seves veritats de La Palice.

Per vetllar i protegir el matrimoni, l’Estat recorda essencialment que els cònjuges estan obligats a viure junts, llevat de justa causa que ho impedeixi, a respectar-se mútuament, a guardar-se fidelitat, a ajudar-se moralment i material i a actuar sempre en interès de la família i, poca o molta cosa més. En aquest punt es quan es pot fàcilment redargüir-ho sostenint que amb una bona quantitat de voluntarisme a l’estil inimitable d’en N. Sarkozy podria, com a mínim, plantejar-me la possibilitat de seguir els passos de tots aquells que anuncien, sense pudicícia en proclames, l’”unitas carnis”.

La família és un fenomen de grup innat. No et facis il·lusions! I encara menys quan l’aportació tècnico-jurídica d’aquesta institució està inspirada amb els principis associacionistes. Els excessos es paguen sempre! De tot això, no en puc concloure res més que la família es crea en la fissió. Els defensors del principi de les dissociacions invoquen l’alliberament de l’home del seu pare i de la seva mare i, la teoria de la satisfacció diferencial de les necessitats dels uns i dels altres. En fi, m’agrada pensar amb l’eminent valor de la distanciació per respecte a la persona i com a expressió d’honestetat. Pel dret, és molt més important el divorci que el matrimoni i ja va bé. Però tot i així, la nostra llei confon la família i els llargs capítols sobre separació i divorci mereixen posar-se al dia.

La Verònica decideix suïcidar-se però ningú sap per què!



Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: