Compendi de dret poc rigorós: el son, dos estats (II)

dormir.jpg

Son profund o paradoxal o REM (Rapid Eyes Movements)

La Constitució va entrar en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra o sigui exactament el 4 de maig del 1993. A comptar d’aquesta data no hem estalviat esforços per signar convenis internacionals, per aprovar tot tipus de lleis, per multiplicar i acumular decrets, ordres ministerials, reglaments, ordinacions, edictes i avisos, així com altres anuncis oficials i judicials etc. L’explosió de normes, de mètodes, d’ordres, de regles, de procediments, de principis, de criteris, de models, de cànons, de preceptes aplicables en aquest moment al Principat és impressionant i sense precedents. Aquest fet ha arribat a un punt en què em fa suposar que queda molt poca gent que encara subscrigui al butlletí oficial de paper. Per adonar-se’n de l’amplitud del fenomen només cal fer una ràpida ullada al butlletí. La impressió que dóna el nostre petit país que encara no ha arribat a la majoria d’edat en quant a Estat de Dret, és que està jugant amb foc. Per molts, d’això en diuen modernitat. A Catalunya s’estan esforçant de desplegar el famós Estatut i nosaltres anem vent en popa pel que fa al desenvolupament a tort i a dret de la Constitució. Per què tant? Per què estem, sempre, decisivament condemnats a aquesta forma banal del model de democràcia?

La inflació incontrolada del dret ha estat una constant a tots els països occidentals després de la segona guerra mundial. Molts d’aquests països s’han vist amb l’obligació, aquests darrers anys, d’iniciar els esperançadors processos de simplificació dels textos normatius així com d’adaptar-se a les fortes onades de despenalitzacions. A França va ser el cas, per exemple, amb el dret de la competència i amb el dret penal. La raó d’aquesta inflexió ha estat sens dubte la vivència d’un nivell d’insostenibilitat jurídica inacceptable i ofegadora. No hem d’oblidar que una regla de dret perquè sigui eficaç ha de ser necessària per no dir excepcional i, sobretot ha de ser compresa per tothom. I respecte d’això, és molt fàcil pensar que els complexos camins laberíntics que genera aquest sistema causen massa sovint fredor, incomprensió i bloqueig.

Davant d’aquests rebomboris jurídics (i polítics) en els quals estem tots sòlidament i solidàriament atrapats, em pregunto si encara queden espais intactes on regna l’Autèntica Llibertat? El dret és capaç de filtrar-se per tot arreu?

Quan dormo, també estic vinculat al compliment d’una llei? Quan estic dormint puc adquirir alguna cosa? Puc tenir drets? La controvèrsia és clàssica. Les doctrines modernes consideren que si el dret subjectiu (facultats reconegudes a un individu per acomplir un acte jurídic o bé d’exigir a algú una prestació) es tradueix pel poder de voler llavors mentre es dorm aquests drets quedarien dissolts puix que la voluntat queda totalment abolida. L’interès del dormilega és de dormir i no pas d’estar despert. Així mateix, cada nit, la personalitat jurídica quedaria penjada. El son col·loca provisionalment la humanitat a fora del dret?

Generalment, els juristes pensen que el son és una atenuació, un alentiment de la vida desperta (Contrahi autem animum Zeno, et quasi labi putat atque concidere, et id ipsum esse dormire, Ciceró). Gràcies a una traducció que tinc a mà, això vol dir que l’ànima no pot pas, en el son, entrar amb comunicació amb la divinitat! La voluntat s’afebleix, l’interès s’esmussa, la personalitat es posa en espera, però, virtualment tot subsisteix. La continuïtat de l’estat de dret no es trenca per les alternances. Amb dret, l’adormit és idènticament el mateix que el despert. En conseqüència, pel dret, la fortuna així com les càrregues poden aparèixer dormint i si les ha percebut despert llavors també se les emporta en el seu son (si són càrregues millor parlar de malson). L’homo es queda juridicus vint-i-quatre hores sobre vint-i-quatre… No hi ha manera! Tot està fet per impedir que fins i tot el son obri una porta on el dret podria evadir-se i nosaltres també.

Dit això, es recomana igualment per a una persona adulta dormir en mitjana set hores i mitja.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: