Un ménage à trois

 

La pel·lícula “La Taronja Mecànica” reflexiona sobre unes qüestions que trenta-set anys després destaquen per la seva omnipresència. L’excés d’intervencionisme de l’estat engreixa, de dia en dia, la difusió d’una preferència individualista marcada per la futilitat. La societat condiciona els comportaments de les persones i llavors els individus tendeixen a l’elogi de la vanitat.

Un home deixa de ser-ho quan no escolleix lliurement. Però també és cert que el trencaclosques actual té un nom: l’esforç…

De parelles, n’hi ha de veritables i de falses i, vet aquí que el model matrimonial ancestral només presenta ambigüitats. L’eterna amenaça popular opera com una incitació al matrimoni que no puc interpretar com una unió lliure n¡ voluntària. El matrimoni està més que mai carregat de constrenyiments familiars, socials i imprevisibles. Això és el fracàs de l’apoteòsic matrimoni-passió! La relació ha de reforçar-se d’una persuasió gelosa basada sobre uns sentiments inaudits i no pas sobre les tossudes raons de tothom.

L’Estat és tan poderós que tot sembla com si les parelles actuessin segons la llei i no d’acord amb l’ètica. No oblidem que el matrimoni és abans de tot una aliança de la parella amb una institució superior com l’Estat, l’Esglèsia, etc. De mitjana, la consciència d’haver-ho volgut així fa suportar, versemblantment, més responsabilitat que dóna, esclar, pretextes a grans proporcions de divorcialitat.

Sexe grupal; no gràcies!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: