Vi: suc de raïms fermentats (3)

De tant en tant anàvem al restaurant per exalçar la vida d’estudiant.
M’encantava demanar el vi negre i beure-me’l!
“Un pichet de vin rouge, s’il vous plaît.”
El pichet és la típica àmfora de vi amb general de vidre. N’existeixen de molts tipus i volums. Les més petites fan molta gràcia (en recordo fins i tot algunes per [...]

Vi: suc de raïms fermentats (2)

Les meves primeres experiències amb el vi daten de principis dels anys noranta. Una època de la nostra vida somorgollada en la ignorància supina ritmada per la superxeria de la repetició successiva en defensa dels sons de l’àlbum Innuendo. Encara no teníem divuit anys i encara no sabíem com ens guanyaríem el jornal. D’una cosa, [...]

Erik Truffaz, l’heteròclit

Vaig revalidar la meva monomaníaca passió per la trompeta i en general pel repertori de jazz menys estàndard, en escoltar iteradament l’àlbum de l’any 1999 que es diu Bending New Corners de Erik Truffaz: el trompetista virtuós actual. El descobriment d’aquest músic esclatant es produeix quan un dia, fa uns sis o set anys, el [...]

Paranoia Hysteriofunk

El més probable és que hi hagi una urgència a aixecar moviments subversius.
Adjunto una portada de la revista “Actuel” que es publicava als anys 70, enmig d’una protestació fluctuant (seriositat) però de ben segur en un procés d’autoconeixement de la necessitat de reivindicar la llibertat. Aquesta reviviscència és saludable perquè hem de comprovar l’obligació de [...]

Manu Katché – One Shot Not

Això va dirigit a tu!
Perquè ens agraden els concerts en directe.
Perquè ens agrada la improvisació, el superb univers de l’originalitat i de la raresa, en resum, tota aquesta prodigiosa mescladissa a l’entorn de la música talentosa i heterogènia i, a més a més sense moure’t d’un centímetre del còmode sofà de casa!
Tenim un rendez-vous ineludible [...]

“Christophe Alévêque n’a de Saint que son nom…”

L’espera no ha estat senzilla. Menys encara quan feia des de Nadal que teníem guardades delicadament en un calaix les entrades per anar a veure l’únic, el més impertinent de tots, el Christophe Alévêque. “Debout!” és el nom del seu espectacle que va oferir el cap de setmana passat a la cèlebre sala de “La [...]