Paranoia Hysteriofunk

El més probable és que hi hagi una urgència a aixecar moviments subversius.
Adjunto una portada de la revista “Actuel” que es publicava als anys 70, enmig d’una protestació fluctuant (seriositat) però de ben segur en un procés d’autoconeixement de la necessitat de reivindicar la llibertat. Aquesta reviviscència és saludable perquè hem de comprovar l’obligació de [...]

Manu Katché – One Shot Not

Això va dirigit a tu!
Perquè ens agraden els concerts en directe.
Perquè ens agrada la improvisació, el superb univers de l’originalitat i de la raresa, en resum, tota aquesta prodigiosa mescladissa a l’entorn de la música talentosa i heterogènia i, a més a més sense moure’t d’un centímetre del còmode sofà de casa!
Tenim un rendez-vous ineludible [...]

Enculant mosques

Hi ha moltes coses que m’irriten tot i ser insignificants, cada dia n’hi ha més. No sé si sóc jo que estic carregat d’hòsties, o és la resta del món que se’n fot de tot. Per exemple hi ha tics en la forma de cantar d’algunes persones que em posen de molt mala llet, i [...]

“Christophe Alévêque n’a de Saint que son nom…”

L’espera no ha estat senzilla. Menys encara quan feia des de Nadal que teníem guardades delicadament en un calaix les entrades per anar a veure l’únic, el més impertinent de tots, el Christophe Alévêque. “Debout!” és el nom del seu espectacle que va oferir el cap de setmana passat a la cèlebre sala de “La [...]

Leonard Cohen

Leonard Cohen és imprescindible. El vaig descobrir a mitjans dels anys 90, època on vaig descobrir la música en general. Una mica tard, però Cohen és molt més vell que jo. L’inefable Nan tenia una cinta anomenada “I’m your man” (publicada al 198 i em va agradar força. Prou com per fer l’esforç d’investigar [...]

The Henry Rollins Show

Algú ho ha vist algun cop? És un programa televisiu americà que pretén ser l’alternativa a la porqueria audiovisual que es consumeix als USA (com a la resta del món d’altra banda). El format del show no és massa original, dura mitja hora i inclou entrevista, actuació musical i alguna secció recurrent. Però pretén ser [...]

Sisa no és Zappa

L’obra i persona de Jaume Sisa estan sobreratades. La impressió que dóna aquest cantautor és que vol ser el Frank Zappa i no ho aconsegueix. Per ser el Frank Zappa s’ha de saber explorar tots els racons de la música, de l’experimentació sonora, sense deixar mai de tenir un talent compositor extraordinari, s’ha de ser [...]