Albert

“Quel objet avez-vous choisi d’amener avec vous ce soir?”

El periodista Philippe Lefait no s’oblida mai de preguntar-ho als seus convidats.

“Des mots de minuit” és un progama cultural de la televisió pública (France 2), en perill d’extinció que proposa interessants xerrades amb unes personalitats artístiques d’actualitat destacades i d’horitzons molt diversos.

Els objectes escollits són variats, des dels molt corrents als més insòlits però tots carregats amb una història.

M’atreveixo a pensar que aquest detall recurrent en les entrevistes no és més que una manera de trencar el gel i arrencar la conversa.

Deixeu-me fer-vos una confidència.

He portat un objecte.

És un metro com aquest:

Aquest tipus d’instrument de mesura em fa pensar quan era petit.

A la botiga, per la feina el meu pare sovint en portava un a la mà.

Jugava amb la làmina d’acer extensible i de vegades me’l deixava.

A casa tenim un calaix amb les coses del papa i evidentment tinc també la meva petita i màgica cinta mètrica extensible que desperta la curiositat dels nens.

Uns nens, els meus fills, el Martí i el Sergi. Medeixen tots dos igual, 94 cm d’alçada (16/01/2012).

Dos veritables petits-gegants-genials plens de vitalitat amb una gran capacitat d’imaginació i sensibilitat que em deixen cada dia irremeiablement bocabadat.

“La humanitat és com és: no es tracta de cambiar-la, sinó de conèixer-la.” Gustave Flaubert