De dia en dia
“Si no els bresses, no s’adormiran pas.”
M’immergeixo parsimoniosament en el silenci profund de la nit fosca, romput una estona per la magnífica experiència de l’alletament. El nodriment augmenta gradualment la intensitat del son dels criançons; bizantinismes de bressol, cantarelles, crides, rots etc. D’entre les moltes adaptacions tècniques poso de relleu la instal·lació d’una llum feble, dolça que es propaga tímidament durant la llargada de la sala d’estar per poder actuar taciturnament.
Somnàmbul però cofoi, vestit amb el meu pijama d’hivern, negre, de roba fina i gastada del senyor Klein i, jo mateix, m’encaro a encarnar l’esperit del pare modern, sensible i implicat. Mentre l’un, inconsolable, xucla amb els llavis i la llengua la llet tèbia de la tetina del biberó, l’altre, plàcidament, assossega el neguit amb el vaivé de les contínues onades produïdes per les gegantines pàgines d’un llibre de pintura que no recordava posseir. Les nits llegeixo art, biografies de pintors. Em deixo captivar pel vigor, la frescor i la maduresa de les fotografies que il·lustren pintura. Les nits s’han convertit en un programat procés d’instrucció artística de la meva ànima.
“La beauté n’est pas dans les choses, elle est dans nos yeux.”
Arxivat sota: Català | Etiquetat: Art, Catalunya, Gussinyé, Pintura olotina
