Política internacional, envasos de llet i caixeres de supermercat.

Estava pensant en les constants tensions de la política internacional, notablement després de tot el ressò mediàtic (ressò aconseguit gràcies/malgrat la censura) de l’opressió Xinesa al Tibet, mentre estava comprant al supermercat del costat de casa. Més que un supermercat és una botiga d’alimentació, amb grandària de botiga però amb estètica de supermercat. Hi ha tres noies que hi treballen, la Fàtima, una rossa (no sé com es diu) i la nova dels ulls intensos i immensos (tampoc sé com es diu). Tot i que hi ha d’altres botigues per la zona vaig allà perquè em cauen bé. No té res a veure amb els ulls de la nova caixera.
Em vaig dirigir cap a la zona on s’apilen normalment paquets de llet i quina va ser la meva sorpresa quan no tenien la marca que acostumo a comprar. “Joder!” em vaig exclamar, “He de canviar de marca? No m’agraden els canvis.” De fet, sí que m’agraden els canvis, però no en la llet. Realment, i això és que volia explicar, no és un problema de marca, és un problema d’envàs, tinc moltes dificultats amb els envasos de llet en general. Quasi totes les marques venen en paquets de 6 litres. És una bona quantitat, però és el tetra-brik individual d’un litre el que no m’agrada. He provat diferents tipus d’envasos, concretament els següents:

Tetra-brik clàssic:
El clàssic tetra-brik, el més antic. Primer s’havia de tallar amb tisores un cantó de l’envàs, però després van fer el sistema d’estripar amb els dits. No s’estripa massa fàcilment i has d’aguantar fort el paquet, normalment cau una mica o molta llet quan aconsegueixes obrir-lo, o no s’acaba d’obrir bé perquè queda com un plàstic interior mal tallat que dificulta l’abocament de la llet. Quan es feia amb tisores molta gent tallava l’altre cantó del tetra-brik per que pogués entrar l’aire d’un costat mentre sortia la llet de l’altre. Això anava molt bé. El que tampoc m’agrada d’aquest sistema és que queda el paquet obert fins que t’acabes la llet.

Tetra-brik modern:
Aquest està força bé. És el de la base quadrada en lloc de rectangular, amb un abocador rodó de plàstic en la part superior amb tap de rosca. La forma el fa més còmode d’agafar i queda més compacte en el pack de 6. El problema és que quan serveixes la llet, l’obertura és tan petita que la circulació d’aire que entra mentre la llet surt crea molts esquitxos. Has d’anar molt lentament a servir. L’altre defecte és que algun cop l’abocador amb tap se m’ha quedat a les mans, està subjectat amb un adhesiu que no sembla molt eficient.

Ampolla de plàstic.
L’ampolla de llet és la millor solució. Té un tap en rosca, una obertura prou gran com per no esquitxar. A més és l’únic envàs amb el que pots beure “a morro” sense tirar-te un litre de llet a sobre. L’únic defecte que hi trobo és que un pack de 6 ampolles ocupa més lloc que el mateix de 6 bricks. L’ampolla és cilíndrica i això fa perdre espai.

Altres:
No sé quins formats existeixen a part dels que he dit. Ara mateix recordo que fa temps (no sé si encara es fa) es venia llet en bossa de plàstic! L’envàs menys pràctic de la història. Suposo que també deu haver-hi envasos de vidre, no ho sé.

La solució ideal seria una ampolla de base quadrada. No sé si existeix, però si existís jo en compraria, i tot aniria molt millor. Li hauré de demanar a la noia nova d’ulls intensos i immensos, així tindré una excusa per parlar amb ella… segur que faré menys el rídicul que parlant-li de política internacional.