L’apostasia a Andorra. És possible?

Un dels sentits de la paraula apostasia és: “Abandó total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.”. Ahir vaig mirar la televisió, i en un espai informatiu d’un canal Espanyol que ara mateix no recordo, es va explicar que un ajuntament d’un poble posa a disposició dels ciutadans la possibilitat d’obtenir l’apostasia sense estar anys lluitant contra l’administració eclesiàstica. I aleshores vaig decidir que ho havia d’intentar. Perquè no ho he fet abans? No ho sé, per mandra suposo, per no fer recerques, omplir formularis, demanar informació, tenir traves legals, etc….

Un cop, quan era molt jove, vaig participar a una cerimònia d’iniciació d’un culte al Diable. Una espècie de missa estranya. Una suprema tonteria, en el moment vaig trobar que era la màxima provocació que podia llençar a la cara del Cristianisme, però de fet era exactament el mateix que el Culte al Déu dels Cristians. El que realment vull és que l’Església Catòlica declari que no faig part dels seus socis. Perquè? Perquè faig part dels seus socis i no ho vull. Perquè he estat batejat i he fet la comunió. Els meus pares no van tenir la decència de respectar les meves futures creences i em van fer formar part d’una entitat religiosa que rebutjo. Com vaig passar per aquest procés a una edat on no podia decidir per mi mateix, no em sento responsable, però vull solucionar-ho.

A tot això s’ha d’afegir que visc en un país amb religió d’estat (tot i que no es vol admetre), no n’hi ha gaires al món. Un país on la Constitució del 1993 (que no és precisament el segle 17) dóna a l’Església una relació privilegiada amb l’Estat.

Jo vaig néixer al 1975, suposo que vaig ser batejat aquell mateix any, i vaig fer la meva comunió al 1982, 83, 84, no sé, però més o menys. El registre civil va ser creat al 1997. Fins aleshores tots els fets civils de les persones eren registrats per la rectoria de la parròquia. És per això que excuso als meus pares, al 1975 no batejar un nen podia provocar una sèrie de problemes administratius que més valia evitar. La part de la Comunió és més difícil d’excusar.

Ahir a la nit vaig començar aquesta aventura per aconseguir l’apostasia. Us aniré informant de com evoluciona. De moment estic entre el primer i segon pas.

Primer pas:

Vaig enviar un mail a l’APDA. Vist que vull que suprimeixin les meves dades d’un arxiu vaig pensar que el millor era consultar l’autoritat competent en protecció de dades. M’he quedat sorprès avui quan he rebut resposta, mig dia després d’enviar la consulta. Un document word de dues pàgines, detallat, precís, molt ben escrit, amb referències a les lleis de protecció de dades, amb els drets de l’església pel seu estatus especial, amb les normes aplicables quant a la sol•licitud de supressió de dades. Els felicito! De fet ja els he felicitat. Això és un organisme que es preocupa pel que fa, i que es pren la molèstia de preparar un document impressionant per respondre’m! Us recordo que jo no soc ningú, i se m’ha contestat amb una dedicació que no coneixia.
Visiteu la web de l’APDA, no tinc por de rajar quan ho he de fer, així que no deixaré de parlar bé de l’APDA perquè s’han guanyat el meu respecte.
En conclusió de la carta que m’han enviat em diuen que adreci una sol•licitud de supressió de dades a la rectoria, però per tot el que m’expliquen, sembla difícil aconseguir-ho.

Segon pas:

Si necessito algun dia un certificat de naixement o equivalent i he aconseguit que l’església em cancel•li, no vull quedar-me en pilotes. Doncs m’he d’assegurar, abans de fer res, que el registre civil pot inscriure les meves dades. I em sembla que no és així ara mateix.
He enviat una consulta al registre civil aquesta tarda. Us continuaré informant quan em responguin, espero que dilluns. També espero no haver d’arribar a crear un grup de pressió, o una plataforma d’acció…

P.S. Si algú està interessat en intentar aconseguir l’apostasia i vol aprofitar els tràmits que estic intentant fer pel seu cas, que no dubti ni un moment a posar-se en contacte amb mi.